La Llibreria Isop acull des d’aquest octubre la iniciativa ‘La tria de…’ en què s’exposa a l’aparador una selecció de llibres que han marcat d’alguna manera o altra la persona convidada.

Promoguda per Joan Serra Capallera i Antoni Mayans, ‘La tria de…’ portarà un nou convidat mensualment als aparadors de la Isop, al centre d’Olot.

El primer convidat -que ocuparà una part de l’aparador tot el mes d’octubre- és en Carles Fontfreda, músic i empresari olotí. Ell mateix posa paraules a la seva tria:

«El recull d’aquests deu llibres no pretén ser, de cap manera, una proposta de lectures recomanables. Em guardaria bé prou de recomanar cap llibre als desconeguts que puguin passar per davant de l’aparador. La tria està feta de llibres que han tingut una certa significança únicament i exclusivament per a mi. I aquesta significança pot haver estat per diferents motius: primeres lectures, descoberta de nous mons, obertura de portes, reivindicació dels còmics com a literatura… Des del moment en què vaig acceptar la proposta, i fins avui que en faig l’entrega, tenia la idea que la primera llista aniria canviant amb el pas dels dies. No sé ben bé per què, però el cas és que gairebé la totalitat de la tria no ha variat gens ni mica».

1. La isla negra, d’Hergé.
   Setena aventura de la col·lecció de Tintín. Tintín emprèn aquesta vegada un viatge a Escòcia seguint la pista d’uns falsificadors de bitllets i divises, tots liderats per un dels seus malvats més temibles, el doctor Müller.
   Aquest còmic va ser publicat per primera vegada en blanc i negre setmanalment a Le Petit Vingtième, des de l’abril de 1937 fins al juny de 1938. El 1943, Hergé va acolorir L’illa negra i Casterman el va publicar en format àlbum, tot i que més tard va realitzar-ne una altra versió acolorida, el 1966, que és la definitiva que es publica avui en dia.
2. La vuelta al mundo de dos pilletes, d’Henry de la Vaulx i A. Galopin. Sèrie setmanal de 44 fascicles, París, Tallandier, 1911; reeditat a la col·lecció Les Chevaliers de l’Aventure, Tallandier, 1930, una col·lecció setmanal de novel·les populars que apareixien cada dos dimecres, publicada a partir de 1930 per Librairie Jules Tallandier. La primera sèrie es dedica exclusivament a la reedició parcial de la sèrie La volta al món de dos nens escrita per Arnould Galopin i Henry de La Vaulx.
3. L’Odissea, d’Homer. [trad. De Carles Riba]. L’Odissea és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l’altre és La Ilíada. L’Odissea es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental. És una obra de composició complexa, per la barreja de temps i gèneres que utilitza. Aprofita mites coneguts i els intercala en les aventures de l’heroi, de manera que el públic sentia el plaer de sentir històries conegudes, però en una nova versió que feia més important el protagonista. Els mites poden ser també d’altres cultures. L’obra conté elements típics de l’èpica de recitació oral, com les fórmules memorístiques i els epítets dels personatges. Sobre la traducció de Carles Riba: CARLES RIBA I LA SEVA TRADUCCIÓ DE L’ODISSEA.
4. El castell, de Franz Kafka. El castell és l’última novel·la de Franz Kafka. En ella un protagonista conegut només com a “K” arriba a un poble i lluita per accedir a les misterioses autoritats que el governen des d’un castell suposadament propietat del comte Westwest. Kafka va morir abans que pogués acabar l’obra i la novel·la es va publicar pòstumament contra la seva voluntat. Fosca i de vegades surrealista, sovint s’entén que tracta sobre l’alienació, la burocràcia insensible, la frustració d’intentar fer negocis amb sistemes de control poc transparents i aparentment arbitraris, i la recerca inútil d’un objectiu inassolible.
5. Ferdydurke, de Witold Gombrowicz. Ferdydurke és una novel·la de l’escriptor polonès Witold Gombrowicz, publicada el 1937. Va ser la primera novel·la que va escriure i la més controvertida. La novel·la ha estat descrita com una “meditació sobre l’estupidesa i la immaduresa”, i els seus altres temes principals són la tragèdia del pas de la joventut immadura i utòpica a l’edat adulta, i el grau en què la cultura pot infantilitzar diversos temes.
6. L’abril trencat, d’Ismail Kadaré. L’abril trencat és una novel·la centrada en el kanun o codi de lleis tradicionals albaneses. El llibre barreja dues històries, la de Gjorg, un jove que ha de venjar el seu germà mort segons les lleis del kanun i que, per tant, signa la seva pròpia sentència de mort, i la d’una parella de la ciutat en el viatge de noces. Gjorg dispara un membre del clan rival; paga la taxa de la sang al palau del príncep i vaga pels camins fins a la data prevista per a la seva mort. En aquest periple, es troba amb la carrossa nupcial i queda encisat per la bellesa de Diana, que acompanya el seu marit, un dels escriptors que ha tractat el tema del kanun als seus llibres. Diana també queda meravellada pel jove i així s’allunya emocionalment del seu espòs, malgrat que continua amb ell i tornen junts cap a la seva nova llar a la ciutat.
7. De l’inconvenient d’haver nascut, d’Émile Cioran. De l’inconvenient d’haver nascut és un llibre de l’escriptor Émile Cioran publicat originalment per Éditions Gallimard l’any 1973. En ell hi trobarem aforismes antinatalistes sobre el naixement, la mort, la reencarnació. El pensament de Cioran no és fàcil de reduir o de transmetre en paraules; la seva lectura es tradueix en una experiència personal.
8. Crònicas de mi vida, d’Igor Stravinski. Publicat l’any 1935, és una manifestació musical imprescindible per penetrar en la gènesi del món de ‘L’ocell de foc’, ‘Petrushka’, ‘La història del soldat”, ‘Les noces’, ‘Renard’, ‘El rossinyol’, ‘Pulcinella’ o ‘Mavra’. En aquestes cròniques autobiogràfiques, escrites amb gran rigor intel·lectual i sense sentimentalismes, el compositor recorda les seves primeres col·leccions de sons de la infància i la seva etapa de formació musical i artística fins a compondre ‘Persèfone’.
9. El último confín de la tierra, d’Esteban Lucas Bridges. Es tracta d’una obra literària escrita l’any 1948 per Esteban Lucas Bridges -natural d’Ushuaia- en la qual relata les seves experiències al costat dels indígenes selknam i yagans de la Terra del Foc, incloent-hi la història familiar i un registre històric d’Ushuaia des de 1826.
10. Cent concells d’amor (Llibre VI), de Lo Gaiter de la Muga. A partir de 1953, Carles Fages de Climent, amb el pseudònim de Lo Gaiter de la Muga, publica, datades a Vila-sacra, edicions mecanoscrites de cent epigrames cadascuna: Primer llibre d’epigrames, Segon llibre d’epigrames, Cent concells d’amor, etc.