1. El diablo dijo no (Heaven can wait) (Ernst Lubitsch, 1943)

Quan mor als setanta anys, Henry van Cleve (Don Ameche) es presenta al vestíbul de l’infern, el lloc on creu que ha d’anar a raure a causa de la vida desordenada, de tronera i faldiller, que ha dut. El diable, abans de decidir si es mereix el càstig, li demana que li expliqui la seva vida. En l’escena de la llibreria, Henry coneix la que serà la seva dona, Martha Strabel (Gene Tierney).

La llibreria on transcorre l’acció és Brentano’s, a Nova York. L’any 1853, August Brentano, un jove emigrant austríac, va muntar un quiosc de premsa especialitzat en diaris europeus davant d’un gran hotel de Broadway. Set anys més tard, fundava una llibreria a la mateixa ciutat, que ben aviat es va convertir en la més important dels Estats Units, amb sucursals a diverses ciutats del país i també a París i Londres. L’any 1933, durant la Gran Depressió, la llibreria va fer fallida, però va ser rescatada pel financer i diplomàtic Stanton Griffis. Posteriorment, l’establiment va anar passant per diferents propietats, fins que, als anys noranta del segle passat, va ser adquirida per la cadena de llibreries nord-americana Borders, que també va fer fallida l’any 2011.

Amb seu final a la Cinquena Avinguda, la llibreria Brentano’s de Manhattan va ser una de les més prestigioses dels Estats Units i un lloc de trobada d’escriptors nord-americans (Francis Scott Fitzgerald la cita en algunes de les seves novel·les, com Tendra és la nit i En aquest costat del paradís). També va ser l’escenari d’alguns capítols de la popular comèdia de situació Seinfield, emesa per la cadena NBC als anys noranta.

Avui, de les llibreries amb el nom de Brentano’s només en queda la seu de París, a l’avinguda de l’Òpera. Fundada l’any 1895 per un nebot d’August Brentano, que tenia el mateix nom, aquesta llibreria angloamericana va ser un centre de vida cultural per als lectors anglosaxons i va tenir un auge considerable als anys cinquanta, coincidint amb l’americanització de la societat francesa. L’any 2009 va tancar temporalment les portes per problemes financers derivats de l’encariment del lloguer de l’immoble, però al cap d’uns mesos va reobrir després que l’adquirís l’empresari iranià Farock Sharifi.

Si voleu saber més d’aquesta iniciativa, feu clic aquí.