La lleixa de la col·lecció local de la Isop és ben variada: de novel·les a poesia, passant per llibres de fotos, cançoners o guies d’herbes medicinals. La darrera incorporació, però, és singular per la voluntat de recuperació de la memòria quotidiana, per les hores d’investigació que hi ha al darrere i per l’esperit que la va impulsar. El veïnat dels Arcs i la seva gent. Història d’una vall de Santa Pau, escrit per Maria Costa i Miquel Macias però enllestit gràcies a la col·laboració d’una llarga llista de persones, vol ser un homenatge a un veïnat de Santa Pau que ja apareix esmentat en documents en un llunyà 866. El llibre, però, no se centra en grans gestes ni fites històriques, sinó que fa protagonistes els veïns i les cases que han habitat al llarg dels segles.

Amb un text de to divulgatiu que aporta un marc històric i geogràfic, un recorregut pels masos –ruïnes incloses– i el santuari i sobretot un recull de memòries dels habitants de la vall, el llibre es completa amb nombroses fotografies, unes d’antigues procedents de les famílies veïnes i arxius diversos i d’altres d’actuals, fetes per Pep Sau.

Segurament els records i la manera de viure plasmats a El veïnat dels Arcs i la seva gent no són gaire diferents dels d’altres valls rurals, però el mèrit d’aquest volum és la combinació de dades procedents dels padrons i altres fonts històriques, que recuperen els noms de cada habitant que va residir al veïnat i les maneres com es van relacionar, amb d’altres vivències de caire més personal recollides gràcies a l’empenta i la memòria de la Maria de la Canova i altres veïns col·laboradors, i tot plegat passat per la ploma de Miquel Macias, que té la capacitat de transformar freds documents administratius en una narració fluida i àgil que ens permet fer-nos una idea de com ha evolucionat la vida a la vall en els últims deu segles, des dels primers pobladors documentats fins als nouvinguts del segle XXI, passant per les vicissituds de les diferents èpoques de vaques magres i grasses, guerres, èxodes i revifalles.

L’historiador Albert Reixach ho explica molt bé al seu pròleg: “Amb el llibre que teniu a les mans tots els que compartim algun vincle amb els Arcs hi descobrim la traça d’avantpassats i, gràcies a la rica col·lecció reunida de fotografies, certs rostres que ens resulten familiars. El veïnat pot estar, doncs, d’enhorabona. Compta amb un llibre que impedirà que mai pugui caure en els esbarzers de la desmemòria o les plantes enfiladisses de la llegenda. I el silenci regnant a la vall serà part de l’harmonia i no pas de l’oblit.”