La Llibreria Isop acull des d’aquest octubre la iniciativa ‘La tria de…’ en què s’exposa a l’aparador una selecció de llibres que han marcat d’alguna manera o altra la persona convidada.

Promoguda per Joan Serra Capallera i Antoni Mayans, ‘La tria de…’ portarà un nou convidat mensualment als aparadors de la Isop, al centre d’Olot.

El nostre tercer convidat és en David Santaeulària, gestor cultural. El seu criteri de selecció ha estat aquest:

Lost & Found. Hi ha llibres que mereixen que els perdis per trobar-los a faltar. Pot semblar un criteri de selecció espuri però és molt revelador. Un dia els busques en el prestatge de la llibreria i només hi trobes el polsegós record d’haver-los deixat a algú. Però a qui? Llavors és quan s’il·lumina el tènue fil de memòria que ho relaciona amb aquella amiga de Bilbao que volia recomanacions sobre literatura catalana, o aquell altre que arrufa el nas quan li suggereixes un autor que no és habitual dels suplements literaris, o el lector canònic o lletraferit que no s’imaginava que li agradés una novel·la gràfica que li has prestat… Llibres perduts (alguna vegada tornen) que, en la seva absència, fan més significativa la tria personal.

1. Un héroe de nuestro tiempo, de Mijail Lermontov. Títol fonamental per a entendre el pas del Romanticisme al Realisme en la literatura russa, són cinc relats connectats per una estructura narrativa espiral centrada en un únic protagonista, Pechorin, un jove oficial rus desil·lusionat de la vida i del gènere humà, que descriu la seva pròpia ànima com mig morta i la felicitat com la capacitat de tenir poder sobre els altres.
2. Mirall trencat, de Mercè Rodoreda. És una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura. Es tracta d’una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d’abans de la guerra civil.
3. Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin. Manual per a dones de fer feines és una tria dels millors contes de Lucia Berlin. Els relats, sempre autobiogràfics, constitueixen un retrat de les angoixes de l’autora, que va tenir una vida convulsa i complicada, i que es descrivia a ella mateixa com a “alcohòlica, neuròtica i fràgil”. Cada conte és una mirada lúcida sobre la fragilitat humana, i tots ells destil·len una comprensió fondíssima del caràcter femení.
4. El Palacio de la Luna, de Paul Auster. Marc Fogg, fill de pare desconegut, assoleix l’edat adulta quan l’home arriba a la lluna. Rescatat per la bella Kitty Wu de la indigència i la bogeria, Marc escriu la biografia d’un ancià pintor paralític, que aquest vol llegar a un fill al qual mai va arribar a conèixer. Després d’un fascinant periple marcat per l’influx de la lluna, Marc descobrirà els misteris del seu origen i la identitat del seu progenitor.
5. El jinete polaco, d’Antonio Muñoz Molina. Un traductor que viatja de ciutat en ciutat li explica la seva vida a una dona, evocant en el seu relat les veus dels habitants de Mágina, el seu poble natal. Així sabrem del seu besavi Pedro, que era expòsit i va estar a Cuba; del seu avi, guàrdia d’assalt que el 1939 va acabar en un camp de concentració; dels seus pares, pagesos de resignada i fosca vida, i de la seva pròpia infantesa i turbulenta adolescència en un lloc en plena transformació.
6. L’adversari, d’Emmanuel Carrère. El 9 de gener de 1993, Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills i els seus pares, i va intentar, sense èxit, suïcidar-se. La investigació va revelar que no era metge, tal com ell pretenia, però tampoc era cap altra cosa. Mentia des que tenia divuit anys. A punt de veure’s descobert, va preferir eliminar les persones a qui no hauria pogut sostenir la mirada. El juliol de 1996 va ser condemnat a cadena perpètua, i l’abril de 2019 va sortir de la presó en llibertat condicional. Emmanuel Carrère va entrar en contacte amb ell, va assistir al judici. Va intentar relatar amb precisió, dia rere dia, aquesta vida en solitud, d’impostura i d’absència.
7. Blankets, de Craig Thompson. Criat a l’Amèrica profunda de Wisconsin, Thompson narra en aquesta novel·la autobiogràfica la seva infància i adolescència secundant-se en un esplèndid dibuix i pols narratiu. Cansat de l’autoritarisme patern i dels abusos viscuts a l’escola, Craig es refugia en el dibuix, un “plaer frívol” del qual els seus educadors s’esforcen per apartar-lo. El seu sentiment de culpabilitat assoleix el límit quan coneix a Raina en una colònia de vacances parroquial i s’enamora perdudament d’ella. La fèrria disciplina cristiana en què ha estat educat trontolla.
8. El bar de las grandes esperanzas, de J. R. Moehringer. J.R. va créixer amb la seva mare, perquè el seu pare el va abandonar abans que pronunciés la seva primera paraula. Però J.R. sap qui és: un DJ de Nova York que té un programa de ràdio que ell escolta amb devoció, fins el dia en què la seva veu desapareix i J.R. es queda sense ningú a qui escoltar. Trobarà llavors refugi en l’amor de la seva mare i en el Dickens, el bar del seu barri, un lloc on poetes, policies, apostadors, boxejadors i estrelles de cinema tenen una història per explicar.
9. Crematorio, de Rafael Chirbes. Chirbes entra a sac en el casalot de la vida per a oferir-nos un panorama tan enlluernador com terrible: la família com a forma d’exercir els valors de propietat, l’especulació immobiliària, el diner negre, els negocis bruts i el tràfic de capitals, la droga, el sexe com a valor de canvi i com a taula a la qual aferrar-se en la mar del no-res, la corrupció com a saba que recorre tot el cos d’una societat convulsa en la qual la destrucció del paisatge adquireix valor de símbol.
10. Todos los cuentos, de Raymond Carver. En els seus contes, lacònics, precisos, d’una continguda intensitat emocional, Carver transforma la vida en literatura seguint l’estela de Hemingway i sobretot de Chéjov, el seu gran mestre. D’ell va aprendre a retratar amb profunda humanitat a aquests éssers desemparats i desolats, colpejats per la vida, als quals converteix en herois quotidians: parelles a la vora de la dissolució, fills que tracten de comunicar-se amb els seus pares, alcohòlics a la recerca d’una segona oportunitat, aturats, gent corrent de l’Amèrica més profunda i real.