La Llibreria Isop acull des de l’octubre del 2023 la iniciativa ‘La tria de…’ en què s’exposa a l’aparador una selecció de llibres que han marcat d’alguna manera o altra la persona convidada.

Promoguda per Joan Serra Capallera i Antoni Mayans, ‘La tria de…’ portarà un nou convidat mensualment als aparadors de la Isop, al centre d’Olot.

Aquest mes de juny tenim als nostres aparadors la tria d’Àlex Hinojo, gestor cultural i viquipedista tenaç:

Em vaig fer lector a la biblioteca pública, i això fa que tingui una relació més gran amb el contingut que amb l’objecte llibre. Llegeixo molt, però guardo pocs llibres. Només aquells que m’han deixat un pòsit especial, o que esperen rellegida, o que vaig deixar a mitges perquè eren bons però no era el moment, o aquells que encara no he entès. Els llibres m’eixamplen la mirada i el pensament, en tots els sentits. Em qüestionen i us qüestionen; a mi, al meu entorn i a l’univers en general. Tot allò que signifiqui una nova manera de veure el món, m’interessa. Poesia, física, novel·la, assaig… tot són aproximacions al mateix misteri.

1. L’home que es va perdre, de Francesc Trabal. Lluís Frederic Picàbia, un jove burgès barceloní, veu la seva vida cap per avall el dia que la seva promesa el deixa. El xoc sentimental el porta a prendre perdre una nova vida que el condueix des de Nova York a París, a través de la Xina i el Caucas. Comença una veritable aventura, crea un negoci, recluta col·laboradors i desenvolupa una neurosi progressiva i delirant que es manifesta en l’afany de perdre coses. Entre un centenar d’altres peripècies absurdes i enigmes, desapareixen la corona sueca, pintures de Miró i una bonica secretària que més endavant apareix. Aconsegueix perdre des d’una ploma estilogràfica fins al parlament d’Estocolm o un hospici de nens xinesos. Més que la versemblança d’aquests fets, el més rellevant és la caracterització dels personatges, els ambients senzills que s’hi descriuen i l’humor retratat en les situacions absurdes i les aventures complicades del protagonista que acabaran en tragèdia. Amb els anys, el mateix Picabia acaba signant la seva pròpia pèrdua i, totalment foll, devora la seva amant.

2. Incerta glòria, de Joan Sales. «Ma jeunesse ne fut qu’un ténébreux orage, diu Baudelaire; potser tota joventut ho ha estat, ho és, ho serà. Una tempesta tenebrosa travessada de llampecs de glòria —d’incerta glòria—, un dia d’abril… Un fosc afany ens mou durant aquells anys turmentats i difícils; busquem, conscientment o no, una glòria que no sabríem definir. La busquem en moltes coses, però sobretot en l’amor —i en la guerra, si la guerra se’ns entravessa. Tal va ser el cas de la meva generació.» Hi ha novel·les que augmenten el seu poder d’atracció a mesura que passen els anys.

3. Matar el marit, de Li Ang. La publicació d’aquesta obra, l’any 1983, va provocar un escàndol sense precedents en l’àmbit de les lletres xineses. L’obra ens transporta al cor mateix de l’opressió, submergint-nos en una societat tradicional profundament masclista. És un relat brutal sobre el menyspreu de la dona i la seva única alliberació possible, en un escenari ple de supersticions atàviques i sentiments viscerals.

4. Claus i Lucas, d’Agota Kristof. Els bessons Claus i Lucas viuen en un país ocupat per forces estrangeres. Són enviats a una ciutat fronterera, fugint de la Guerra —una guerra—, que s’apropa al seu final. La seva àvia, una dona cruel i abjecta que viu en una caseta ruïnosa dels afores, els acollirà de mala gana. Els nois respondran a les penalitats practicant una sèrie d’exercicis amb l’objectiu de fer suportable l’insuportable: el fred, la gana, el dolor, la guerra. Anotaran els seus progressos en un quadern escolar i esdevindran uns mestres precoços i impassibles en l’art de sobreviure. Així s’inicia la trilogia de Claus i Lucas, d’Agota Kristof, formada per El gran quadern, La prova i La tercera mentida, que Amsterdam Llibres recupera en aquest volum amb traducció de Sergi Pàmies. Aquestes tres novel·les configuren una de les al·legories més torbadores i inquietants sobre l’Europa de la Segona Guerra Mundial, la de la Guerra Freda i la de les revolucions de 1989. Però no tan sols això. Pocs escriptors han arribat tan lluny com Kristof en l’exploració de la identitat, la crueltat, la solitud i la mentida. Escrita amb desapassionada precisió, Claus i Lucas és una freda ganivetada de la qual el lector no acabarà de refer-se mai.

5. La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda. En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d’una natura inquietantment humana, viu un poble sotmès a una llei rigorosa i a la vigilància constant de dues amenaces: els  caramens, uns éssers que no ha vist mai ningú, i les envestides del riu, que amenaça d’endur-se les cases. Les mares turmenten el desig de les criatures amb punxons de ferro. Els homes turmenten el desig de les mares embenant-los els ulls. El ferrer, que és qui mana, fabrica argolles per assegurar-se que la por sigui sempre més forta que el desig. Però el desig, per moments, es fa més fort que la por. Quan ve la primavera. Quan els nois senten la força de deixar de ser criatures i s’adonen que les dones del poble tenen totes els cabells llargs i fins.

6. Descolonitzar la ment, de Ngũgĩ wa Thiong’o. Referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme, no només defensa la importància de recuperar la llengua pròpia en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, sinó que també ens mostra els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de Ngũgĩ wa Thiong’o. El llibre desenvolupa temes com la redistribució del poder, la lluita de classes o la importància de la posició dels intel·lectuals en aquesta lluita, i també aprofundeix en conceptes com el neoesclavisme, l’imperialisme i el neocolonialisme tractant-los des d’una perspectiva cultural. A partir de la seva experiència personal, Thiong’o explica que les armes conquereixen el país, però que és la política cultural colonial i neocolonial la que subjuga el poble. Aquesta insòlita combinació entre assaig i autobiografia atorga al punt de vista i als arguments de l’autor una coherència i solidesa difícils de trobar en aquests gèneres en l’actualitat.

7. Molsa, d’Anna Gual. Molsa és un tractat que versa sobre les meravelles diminutes que viuen amagades en l’invisible. El llibre posa en valor la molsa, un organisme imprescindible en el marc de la natura, i ho fa a través de tres parts, que es corresponen als atributs primordials d’aquesta forma de vida: mansió per a petits invertebrats, contra la degradació i cèl·lula molla de Déu. Il·lustracions d’Ana Cabello i epíleg de Gemma Gorga. Molsa és la primera part de la trilogia Arrel Trinitat, un intent per exaltar la mística que envolta totes i cadascuna de les parts que configuren l’univers.

8. L’ordre del temps, de Carlo Rovelli. Què és el temps? Existim en el temps o és el temps qui existeix en nosaltres? Per què recordem el passat i no el futur? Què vol dir que el temps «corre»? El passat és tancat i el futur és obert? El temps és lineal? Existeix de debò? Carlo Rovelli, físic i autor del best-seller internacional Set lliçons breus de física, respon aquí aquestes preguntes i moltes més. El temps és un enigma no només per als profans, sinó també per als físics, que al llarg de la història han anat modificant la percepció que en tenen. Rovelli aborda el temps i els seus interrogants amb una combinació única de rigor, capacitat divulgativa i bagatge humanístic que li permet incorporar al text el Mahabharata, Horaci, Guillem d’Occam, Proust, Rilke…

9. Descodificacions, de Màrius Sampere. Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 1928)va començar a publicar poesia amb L’home i el límit, que va guanyar el premi Carles Riba l’any 1963. Durant les dècades dels setanta i els vuitanta va guanyar diversos guardons, però és sobretot a partir dels anys noranta que ha rebut el reconeixement del públic i de les institucions a la seva trajectòria, amb premis com el de la Institució de les Lletres Catalanes pel poemari Demiúrgia (1996), el Serra d’Or de la crítica per Subllum (2000), el premi de literatura catalana Ciutat de Barcelona per Les imminències (2002), o el Laureà Mela per Jerarquies (2003). Edicions Proa ha publicat una antologia de la seva obra titulada Si no fos en secret (1999), a cura de D. Sam Abrams i Jaume Subirana. Entre els seus títols més recents hi ha Ens trobarem a fora (2006), Altres presències (2008) i La ciutat submergida: Obra poètica inèdita (1970- 2008) i L’estació dels espiadimonis (2010). Li ha estat atorgada la Creu de Sant Jordi.

10. Ética para tiempos oscuros, de Markus Gabriel. Després de la seva reeixida trilogia del Nou Realisme, Markus Gabriel, el jove prodigi de la filosofia europea, analitza els grans problemes humans d’aquests temps foscos: l’amenaça a la democràcia per part de la ultradreta, la xenofòbia, el populisme, la coacció a la llibertat i al pensament a través de la digitalització a ultrança i l’obsessió amb la tecnologia, el consumisme desaforat i els reptes del nostre entorn, especialment, el coronavirus i el canvi climàtic. Per a poder enfrontar-nos a ells necessitem recuperar els valors universals nascuts de la Il·lustració, i la filosofia serà una eina fonamental per a crear una societat més lliure i justa, capaç de desafiar als reptes del segle XXI.