“Siempre sueño con laberintos…”
Jorge Luis Borges (Siete noches, Alianza Editorial)

Poc després de la publicació aquesta tardor de MÒNICA (Editorial Finestres, 2023) Daniel Clowes (Chicago, 1961), en una llarga entrevista a The Comics Journal, explicava algunes de les claus que han portat la crítica a aclamar-la com una obra mestra: el paper del color com a nexe constructiu i emocional de relat; l’ús de gèneres clàssics del còmic com a elements vehiculadors dels diferents episodis; el caràcter i la complexa estructura literària de l’obra que ens remet a les novel·les de Thomas Pynchon (Al límite, Editorial Tusquets, 2014) i, fins i tot, a Los detectives salvajes de Roberto Bolaño (Editorial Anagrama, 1998), i, en especial també, la seva mirada gens complaent i amb un cert aroma de l’obra de Joan Didion (De dónde soy, Random House, 2022) sobre la decadència cultural i política dels Estats Units. La por al caos que impregna el seu país traspua constantment en el relat.

Mònica, escrita i dibuixada durant els darrers cinc anys, té també un cert rerefons autobiogràfic (la mare i el germà varen morir durant aquest període), tot i que, a diferència del seu coetani Joe Matt, mort a la tardor del 2023, per a qui el relat gràfic no pot sostreure’s de les obsessions i vivències personals (Peepshow, Consumido, Fulgencio Pimentel, 2015), l’obra de Clowes defuig el gènere de l’autoficció. Amb tot, des del retrat de la mare de la protagonista fins a les circumstàncies vitals i socials de la trama hi remeten. De fet, l’Stan que dialoga amb la Mònica en el tram final de l’obra no deixa de ser el mateix Clowes.

Si des de la publicació en format quadernet de Bola Ocho a la col·lecció Brut Cómix editada per Ediciones La Cúpula i ara recopilada a Twentieth Century Bola Ocho (Ediciones La Cúpula) el món clowista forma part del teu imaginari personal, Mònica satisfà totes les expectatives i esdevé, alhora, una extraordinària porta per a entrar-hi si és el primer cop que t’hi aproximes.

A la col·lecció Brut Cómix, Clowes compartia cartell amb un dels autors que més ha influenciat la seva obra: Charles Burns, de qui Reservoir Books està editant la trilogia Laberintos (Laberintos 2, Reservoir Books, 2023) tal com ja va fer amb la trilogia Nitnit, recollida posteriorment en un únic volum titulat Vista final (Reservoir Books, 2018), o, cosa que és el mateix, David Lynch compartint alienació, terror emocional, culpabilitat i malsons amb les novel·les de Burroughs i l’imaginari gràfic d’Hergé. Amb la publicació de les dotze entregues que componen Agujero negro (recopilades en un únic volum a Ediciones La Cúpula, 2019), Burns s’ha consolidat des de l’últim quart del segle passat com un dels autors de còmic de referència tant pel tractament gràfic –dibuix de línia clara, fort contrast negre-blanc i ús de colors plans a voltes estridents–, com per la seva mirada indomablement àcida i subjugadora en la qual es combina el realisme fantàstic i l’anàlisi gens condescendent de l’American way of life. Tractament gràfic i argumental que a MÒNICA Daniel Clowes tensa fins a assolir un dels millors relats gràfics del que portem de segle. I ja en porta uns quants: des de l’inquietant Como un guante de seda forjado en hierro, també publicat inicialment en format quadernet i finalment recopilat en un sol volum per Ediciones La Cúpula (2023) fins a Ghost World (Ghost World. Món fantasmali, Ediciones La Cúpula, 2008, Ghost World. Edición esenciali, Ediciones La Cúpula, 2021), Wilson (edició en català: Ediciones La Cúpula, 2010) o més recentment Paciencia (Fulgencio Pimentel, 2016).

Mònica és el retrat complex i desassossegant dels Estats Units trumpistes a partir del relat vital de dues dones valentes i inconformistes (la protagonista i Penny, la mare) en un entorn en el qual impera el caos, la descomposició i la pèrdua de sentit existencial. Amb una densitat i complexitat poc corrent en el còmic actual, Clowes construeix un entramat de relats aparentment inconnexos que com Don DeLillo (El silenci, Edicions 62, 2020), Jonathan Franzen (Cruïlles, Editorial Empúries, 2021) o John Irving (El último telesilla, Editorial Tusquets, 2023), esquarteren el somni americà convertint-lo en un malson –the American nightmare– on el desconcert, la crispació i la paranoia planen sobre la vida dels seus personatges.

Set anys després de Paciencia, Clowes ens submergeix de nou en una barreja quasi impossible de gèneres de sèrie B, en un viatge a través del temps i de l’espai alhora frenètic i reflexiu, emotiu i violent. Mesclant estils i temàtiques, construeix una història única i unitària estructurada en nou episodis d’extensió molt diversa, en els quals explora els diferents llenguatges del comic book nord-americà –bèl·lic, terror, relat romàntic, crim, sobrenatural, ciència-ficció– conduint-nos des de la guerra del Vietnam fins a una possible fi del temps tot passant, amb un intens aroma de fracàs personal i col·lectiu, pels anys de la contracultura, el moviment hippy i el reaganisme dels vuitanta a partir de l’odissea personal de Mònica cercant una mare que la va abandonar de petita.

Joan Serra Capallera