Demà, i demà, i demà, de Gabrielle Zevin. Editat en català per Edicions del Periscopi i traduït per Ernest Riera.

Abans de parlar d’aquest llibre és necessària una advertència: cal apropar-s’hi sense prejudicis. La història d’uns personatges que dediquen la seva vida al món dels videojocs no és allò a què ens tenen acostumats la gent de Periscopi, però refieu-vos-en: el seu segell és garantia de qualitat inqüestionable.

Gabrielle Zevin (1977, Nova York) ha escrit diverses novel·les per al públic juvenil i adult. Demà, i demà, i demà és el seu últim treball, que en poc temps ja s’ha col·locat a les llistes dels llibres més venuts i se n’han comprat els drets per portar-lo a la gran pantalla. La traducció d’Ernest Riera llisca com l’aigua fins i tot malgrat la inclusió ocasional de terminologia de videojocs i de conceptes d’altres cultures.

La Sadie i en Sam es coneixen de petits en un hospital on han de passar moltes hores mortes. Jugant a videojocs estableixen un lligam que els porta a convertir-se en millors amics, però una circumstància que triguem a conèixer fa que perdin el contacte. Finalitzats els estudis respectius, una retrobada casual els empeny a començar a treballar plegats en el món dels videojocs i a compartir les seves vides. L’èxit inesperat posarà a prova d’una manera molt intensa la seva relació, que amb alts i baixos prevaldrà per damunt de tot.

Aquesta és una història que ens parla principalment de l’amistat, aquella que perdura en el temps malgrat les circumstàncies, els malentesos o les vicissituds de la vida, amb uns personatges psicològicament molt complexos, d’aquells que sembla que mai acabes de conèixer del tot. Un cant a la tendresa i a la imaginació com a refugi.

Si el llibre s’ha convertit en el darrer fenomen literari, recomanat entre els lectors per un boca-orella frenètic, és perquè un cop l’obres no pots parar de llegir: està construït amb una intel·ligent però intel·ligible estructura plena d’el·lipsis i salts en el temps que ens obliga a tenir l’orella parada tota l’estona, mirant d’esbrinar quin serà el destí dels protagonistes i els satèl·lits que giren al seu voltant. La veu del narrador s’endinsa en les consciències de tots ells, els acompanya en la vida, en l’amor i en la mort, i ens els fa sentir tan propers que sens dubte els enyorareu un cop n’acabeu les 526 pàgines.

Us recomanem aquest fragment del programa El suplement de Catalunya Ràdio en què la llibretera i crítica Marina Porras parla de com es creen aquests i altres tipus de fenòmens culturals.

Demà, i demà, i demà no passarà a la història per la seva qualitat poètica, però l’autora se’n surt a la perfecció a l’hora de retratar un espai i un temps –Los Angeles i Boston en l’eclosió dels videojocs al tombant de segle– i construir-hi un univers ple de personatges que el lector es fa seus i que no vol abandonar.

Si els videojocs us queden lluny, no us espanteu: al capdavall, tant els videjocs com la literatura en paper són històries que ens inventem per entendre el món, i el llibre és ple de referències no només de l’evolució dels videojocs, sinó també de poetes com Dickinson o Shakespeare (un fragment de l’obra del qual dona nom al títol del llibre) i de la cultura japonesa i coreana.

Una gran aposta de l’editorial Periscopi per aquest Sant Jordi que, sens dubte, serà un dels llibres en català més venuts.