Cada deu anys, els cinèfils d’arreu del mon esperem amb candeletes l’aparició de la llista de les deu millors pel·lícules de la història, que, des de l’any 1952, publica la revista de cinema anglesa Sight and Sound a partir de les votacions de crítics, directors, acadèmics i programadors. En les tres últimes edicions (1992, 2002, 2012), quatre o cinc títols s’havien repartit els llocs d’honor del rànquing, amb lleugeres variacions en l’ordre segons l’any: Ciudadano Kane, Vértigo, Cuentos de Tokio, La regla del juego i 2001, una odisea del espacio.

Però la votació del 2022, que es va fer pública aquest mes de desembre, ha generat una sorpresa majúscula. Els 1.639 electors -gairebé el doble que la dècada anterior– han escollit com la millor pel·lícula de la història Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles, un film de la desapareguda cineasta belga Chantal Akerman realitzat l’any 1975. El resultat, que ha estat qualificat com una subversió del cànon des d’una òptica feminista, ha causat un devessall de comentaris crítics entre la cinefília, en els quals, sense menystenir la modernitat de l’obra d’Akerman, s’ha posat èmfasi en les absències clamoroses: entre les cent primeres pel·lícules de la llista no n’hi ha cap d’Ernst Lubitsch, Leo McCarey, Nicholas Ray, Raoul Walsh o… Howard Hawks! Remeto el lector interessat en la polèmica a les assenyades reflexions de crítics com Enric Alberich, Miguel Marías o Imma Merino.

Al llarg de tres hores i vint minuts, Jeanne Dielman… retrata la vida quotidiana, amb els rituals domèstics que es van repetint, d’una dona vídua de classe mitjana amb un adolescent al seu càrrec, durant tres dies. La pel·lícula, un autèntic manifest feminista i una obra de referència de la modernitat cinematogràfica, ha circulat, com gairebé tota la filmografia d’Akerman, per festivals, filmoteques i sales alternatives. A Olot, que jo sàpiga, només se n’han pogut veure Un diván en Nueva York, la seva pel·lícula més comercial, i la magnífica Los encuentros de Ana, en sessió de cine club. Afortunadament, des del 24 de febrer la plataforma Filmin ha incorporat al seu catàleg Jeanne Dielman… i onze pel·lícules més de la directora.

L’entronització –i la controvèrsia que ha suscitat– de Jeanne Dielman… pot tenir un efecte secundari molt beneficiós per a l’editorial Tránsito, un segell de Madrid que l’any 2021 va apostar per la publicació d’Una familia en Bruselas, una de les poques incursions de Chantal Akerman en la narrativa. El llibre és un monòleg d’una dona tenallada pel dolor i la soledat, la veu narrativa del qual es barreja, i de vegades es confon fins a fusionar-s’hi, amb la de la seva filla. La dona és Natalia Akerman, mare de l’autora, que l’any 1943 va ser deportada a Auschwitz juntament amb els seus pares. Encara que va ser alliberada quan tenia quinze anys, els seus pares van morir en el camp d’extermini. Aquesta experiència traumàtica va marcar la vida i la filmografia de Chantal Akerman, en la qual la presència de la mare i el vincle maternofilial són uns temes recurrents. Natalia Akerman va morir l’any 2014 i la seva filla es va suïcidar un any després.

Una familia en Bruselas és el tretzè títol del catàleg de Tránsito, l’editorial que Soledad Salama va fundar l’any 2018, quan tenia trenta-un anys, en un moment de dol per la mort del seu pare, la persona que li havia inculcat l’amor per la literatura. Amb la modesta herència que en va rebre, i a manera d’homenatge, la catarsi personal de Salama va derivar cap a la realització d’una idea que anhelava feia temps: la creació d’una editorial compromesa, de literatura contemporània escrita per dones, que tingués la primera persona, la memòria i el testimoni com a principals senyes d’identitat. I si un tuit fixat es pot considerar un lema, el compte de Twitter de Salama reprodueix precisament una frase de Chantal Akerman: “No hi ha res a dir, deia la meva mare, i és sobre aquest no-res sobre el que treballo”. L’editorial ha publicat fins ara una trentena de llibres, fàcilment reconeixibles per les cobertes sòbries i elegants de Donna Salama, germana de l’editora, amb una vinyeta minimalista feta amb tècnica de collage que identifica cada títol.

A la llibreria Isop podeu trobar Una familia en Bruselas i altres títols de l’editorial Tránsito.

Isop