2. El sueño eterno (The Big Sleep) (Howard Hawks, 1946)
El general Sternwood encarrega al detectiu privat Philip Marlowe (Humphrey Bogart) la investigació d’un xantatge a què el llibreter Arthur G. Geiger sotmet la seva filla petita per presumptes deutes de joc. Fent-se passar per un col·leccionista d’exemplars antics, Marlowe comprova a la llibreria A.G. Geiger que l’establiment és una tapadora, ja que la dependenta ignora les preguntes que li fa sobre un parell d’edicions antigues. Seguidament, el detectiu creua el carrer i entra a la llibreria Acme, on fa les mateixes preguntes a la llibretera.
Raymond Chandler, l’autor de la novel·la en la qual es basa la pel·lícula, es va inspirar en algunes llibreries de Hollywood Boulevard, de Los Angeles. No hi ha constància de quin és el model del segon establiment tot i que el nom de la llibreria, Acme, coincideix amb el de la corporació fictícia que apareix sovint en els episodis dels Looney Tunes, la sèrie de dibuixos animats emesa a partir de 1930 per la mateixa productora que The Big Sleep, la Warner.
En canvi, és molt probable que A.G. Geiger, que a la pel·lícula acaba essent una llibreria que ven clandestinament obres pornogràfiques, estigui inspirada en l’Stanley Rose Book Shop, fundada pel llibreter i agent literari Stanley Rose (1899-1954). L’any 1935 va traslladar l’establiment a Hollywood Boulevard, molt a prop del famós restaurant Musso & Frank Hill, i es va convertir en un lloc de trobada de la comunitat d’escriptors, guionistes i actors de Hollywood. La botiga va tancar l’any 1939.
L’any 2016, a Los Angeles, es va obrir la llibreria A.G. Geiger –amb el mateix nom que la de la pel·lícula–, especialitzada en artistes contemporanis de Califòrnia, amb una acurada selecció de catàlegs d’exposicions, monografies i llibres de belles arts. Els propietaris de la llibreria van triar aquest nom perquè The Big Sleep “is a quintessentially Los Angeles tale and we get a kick out of the fine art as pornography bit”.
Dorothy Malone, que representa la llibretera d’Acme, tenia vint anys quan va rodar aquesta escena, considerada una de les més famoses ambientades en una llibreria.