15.859 morts, 6.152 ferits i 2.556 desapareguts.

Escriure sobre la mort no deu ser gens fàcil, tanmateix a Fantasmes del Tsunami Richard Lloyd Parry hi excel·leix d’una manera poques vegades vista. És corresponsal britànic al Japó pel diari The Independent des de l’any 1995 i actualment editor responsable de la secció d’Àsia per The Times. L’11 de març de 2011, davant la costa de Tohoku, un dels terratrèmols més grans mai registrat sacseja el Japó durant 6 minuts ininterromputs i posteriorment un tsunami que en alguns llocs va generar onades de fins a 40 metres va arrasar amb el que quedava. És el mateix dia de l’accident a la central nuclear de Fukushima.

Parry centra el seu relat en els fets que van tenir lloc a l’escola de primària d’Okawa, a la prefectura de Miyagi. 74 dels seus 108 estudiants i 10 dels 13 professors i treballadors hi van morir. Com reconegué una sentència judicial molts anys després, la negligència i la falta de decisió van tenir bona part de la culpa de la tragèdia a l’escola.

El llibre no es limita al relat cru dels fets; en una sèrie d’entrevistes als supervivents, l’autor ens endinsa mica en mica en la curiosa relació dels japonesos amb els seus morts. Una connexió profunda i d’una naturalitat que posa una mica els pèls de punta. Fantasmes i esperits que no deixen mai de tornar a casa. Una de les parts més interessants del llibre.

Si en voleu saber més:

Aquesta tragèdia va suposar un cert escàndol entre els pares dels morts a l’escola, d’una banda els qui es van resignar a les explicacions de les autoritats -que no van admetre mai la culpa- i de l’altra un grup de pares i mares que van voler anar molt més enllà, qüestionant públicament els dirigents i responsables. Un fet -explica Parry- insòlit en la mentalitat japonesa.

I encara més impactant va ser el fet que aquest grup de pares van decidir presentar una demanda col·lectiva als jutjats. I la van guanyar.

Una certa justícia -insuficient- per unes onades que segueixen sacsejant la societat japonesa i que ho faran durant molt temps.

L’edició és de La segona perifèria amb traducció d’Anna Llisterri.

A Filmin podeu veure el documental Rising from the Tsunami, d’Hélène Robert i Jeremy Perrin.