La professora i novel·lista Lola Sánchez (Ariadna Gil), en crisi creativa, investiga un episodi del final de la Guerra Civil: com l’escriptor falangista Rafael Sánchez Mazas va sobreviure a un afusellament de cinquanta presoners, a prop del santuari del Collell, gràcies a la intervenció d’un milicià republicà que el va deixar escapar i amagar-se al bosc.

La Llibreria 22 va ser fundada a Girona l’octubre de l’any 1978 per vint-i-sis socis, que van aportar-hi 200.000 pessetes cadascun. Tenien la voluntat de promoure una llibreria amb una presència cultural a la ciutat per mitjà de l’organització de presentacions de llibres i altres activitats, un fons important i un segell catalanista. El moment era propici, ja que en la mateixa dècada s’havien obert llibreries amb un esperit semblant a Olot (El Drac), Vic (La Tralla) i Palamós (La Gavina). A més, per a l’any següent s’anunciava l’aparició d’El Punt Diari i la celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques després del franquisme.

La llibreria duia el nom del número del local, situat als baixos de l’edifici número 22 del carrer de les Hortes, en un pis del qual vivia un dels socis fundadors. Va ser dissenyada pels arquitectes Enric Bayona i Quim Bover. L’anagrama, per al qual es va convocar un concurs, és obra de Joan Daunis.

La trajectòria de la Llibreria 22 és indestriable de la de Guillem Terribas, un activista cultural (aquesta vegada podem utilitzar sense reserves aquest concepte tan gastat) nascut a Salt l’any 1951, que n’ha estat el responsable, el gerent i l’ànima fins a la seva jubilació. Ell mateix ha explicat la història de la llibreria en les seves memòries, Demà serà un altre dia, publicades l’any 2007. La seva aportació a la cultura catalana ha estat reconeguda, a títol individual, amb la Creu de Sant Jordi que li va atorgar la Generalitat de Catalunya l’any 2017 i amb el Premi Trajectòria que li va concedir la comissió organitzadora de la Setmana del Llibre en Català el 2018. La 22 (com se la coneix popularment), per la seva banda, ha estat distingida pel Departament de Cultura amb el premi a la millor llibreria els anys 1990 i 1998.

Malgrat que la llibreria ha maldat per tenir un bon fons –en els primers anys Terribas es posava negre quan li deien que les presentacions de La 22 estaven molt bé, però que per trobar un llibre a Girona calia anar a la Llibreria Geli, el centenari establiment de la Rambla, ara desaparegut–, és evident que les activitats que promou constitueixen el seu tret diferencial, des de la convocatòria del Premi de Novel·la Curta Just Maria Casero fins al patrocini de la col·lecció de quaderns de bibliòfil Senhal, amb més de cent cinquanta números editats fins ara.

I, entre les activitats, les presentacions, és clar. Des que el desembre de 1978 Carles Fontserè va iniciar la sèrie amb el llibre Cartells de la Guerra Civil, la Llibreria 22 ha organitzat centenars de presentacions, fins al punt que l’escriptora Empar Moliner ha dit que l’establiment és “la catedral de les presentacions”. En aquest aspecte, bona part de l’èxit rau en l’obertura de mires, ja que per la llibreria hi han passat tant autors consagrats com autors novells, sense distinció. Aquí, la generositat de Terribas ha estat recompensada amb la fidelitat dels escriptors (Quim Monzó, per exemple, hi ha presentat totes les seves obres). Ho resumia molt bé la professora i crítica de cinema Imma Merino, bona amiga de la llibreria: “[En Guillem] és com en James Stewart d’It’s a Wonderful Life, el més ric de la ciutat perquè és el que té més amics”.

La referència cinèfila és molt pertinent, perquè la Llibreria 22 ha estat vinculada al cinema des del primer moment: sempre ha mantingut un aparador amb les novetats de llibres de cinema, i alguns autors i teòrics (com Domènec Font, Ramon Girona, Imma Merino o Àngel Quintana, per citar alguns noms) hi han presentat les seves publicacions. Guillem Terribas, a més, és president del Col·lectiu de Crítics de Girona, l’associació responsable de la programació del Cinema Truffaut, i autor del llibre Alegra’m la vida, en què selecciona vint-i-dues (és clar!) pel·lícules per veure plegats pares i fills. No és gens estrany, doncs, que quan David Trueba va rodar a Girona algunes escenes de l’adaptació de la novel·la homònima de Javier Cercas, Guillem Terribas fes ell mateix de llibreter. Un cameo ben merescut.

Guillem Terribas es va jubilar l’any 2015. Des d’aleshores, el responsable de la llibreria és Jordi Gispert, fill d’un dels socis fundadors, que ja portava dotze anys treballant-hi.