Harry Potter (Daniel Radcliffe) i Hermione Granger (Emma Watson), alumnes de segon curs de l’escola de màgia Hogwarts per a bruixes i bruixots, assisteixen a la presentació del llibre autobiogràfic de Gilderoy Lockhart (Kenneth Branagh), professor de Defensa contra les Forces del Mal. L’acció té lloc a Flourish and Blotts, la llibreria on els alumnes de l’escola compren els llibres acadèmics i altres llibres de màgia. L’escena forma part de l’adaptació cinematogràfica de la segona novel·la de la saga de Harry Potter, de J. K. Rowling, publicada l’any 1998.

El 21 de maig de 2020, J. K. Rowling va publicar en el seu compte de Twitter una piulada devastadora: “Mai no he visitat aquesta llibreria de Porto, ni en coneixia l’existència. És preciosa i tant de bo l’hagués visitat. Però no té res a veure amb Hogwarts”. Amb trenta paraules, l’autora de Harry Potter desmuntava un mite: que la Livraria Lello, de Porto, li havia inspirat algunes escenografies de l’univers de la saga. Les guies turístiques de la ciutat, els conductors dels free-tours i la mateixa llibreria, que ho utilitzava com a reclam, feia temps que ho donaven per fet, segurament des de l’estrena d’aquesta segona pel·lícula sobre la saga. Es basaven en el fet que Rowling havia viscut a Porto entre els anys 1991 i 1993, on havia exercit de professora d’anglès i hi va tenir una filla. La consternació anava acompanyada de la incredulitat: com era possible que una persona culta com ella no hagués visitat mai la mítica llibreria durant els seus dos anys d’estada a la ciutat? Per calmar els seus seguidors, Rowling va publicar una altra piulada hores més tard en què recordava que sempre havia dit que el Cafè Majestic, a la Rua de Santa Catarina de la mateixa ciutat, era el cafè més bonic en què havia escrit.

La Livraria Lello es va prendre amb filosofia la declaració de Rowling. Mai millor dit, perquè prenent com a autoritat el semiòtic Umberto Eco (“La literatura implica un pacte fictici que es tradueix en l’acceptació pel lector d’una veritat que transcendeix la pròpia realitat escrita”), al cap de deu dies els seus responsables van publicar una enginyosa i irònica carta oberta en què convidaven l’escriptora a fer realitat el seu desig de conèixer la Livraria Lello.

Avui, a la pàgina web de la Livraria Lello no hi ha cap referència a Harry Potter. No li cal: la major part dels quinze mil visitants diaris que paguen vuit euros (una quantitat deduïble si hi compres un llibre, això sí) hi acudeixen –si més no, aquesta era la meva intenció quan hi vaig anar l’any 2002, aleshores de franc– perquè és unànimement considerada una de les llibreries més boniques del món, la més bonica per l’escriptor Enrique Vila-Matas. L’actual edifici, a la Rua das Carmelitas, al centre de la ciutat, va ser dissenyat per l’enginyer Francisco Xavier Esteves l’any 1906 –els orígens de la llibreria són força anteriors: daten de 1869–, amb elements neogòtics, d’art nouveau i art-déco, i amb un ampli espai interior en què destaca l’escala bifurcada d’intens color carmí, l’enorme vidriera i el sostre tractat amb guix pintat.

L’any 2018, els propietaris de la Livraria Lello van adquirir l’edifici annex per a la creació d’un gran espai cultural. El prestigiós arquitecte portuguès Alvaro Siza (Premi Pritzker 1992) serà el responsable de la rehabilitació.