Quan la famosa actriu de Hollywood Anna Scott (Julia Roberts), que està rodant una pel·lícula a Londres, entra en una llibreria de viatges del barri de Notting Hill i en coneix el propietari, William Thacker (Hugh Grant), comença una relació entre els dos personatges que, com es veu en l’escena, serà complicada a causa dels diferents entorns en què es mouen.

L’any 1981, Sarah Anderson, una jove llicenciada en xinès, va traslladar a Notting Hill la llibreria que havia fundat dos anys abans al barri londinenc de Kensington. Aleshores Notting Hill no era el barri glamurós en què s’ha convertit ara, sinó una zona conflictiva (disturbis racials, violència, habitatges sense condicions…), però Anderson volia viure i treballar en un mateix lloc, i el número 13-15 de Blenheim Crescent li ho permetia.

La seva llibreria, The Travel Bookshop, estava especialitzada en llibres de viatges, tant novetats com exemplars antics o d’ocasió. Anderson era una dona amb bon criteri i la llibreria aviat va obtenir prestigi entre els aficionats a aquest gènere. La va regentar fins a l’any 1990, quan va vendre part de l’edifici a Simon Gaul, que es va convertir en el seu soci. Anderson, però, va continuar vivint a l’immoble, s’encarregava de la compra de llibres vells per a l’establiment i va aprofitar el temps que ara tenia per escriure la seva autobiografia i guies de viatge.

L’any 1997, el guionista Richard Curtis –més tard conegut també com a director de Love Actually (2003)–, resident al barri i client de The Travel Bookshop, va demanar als propietaris prendre notes i fotografies de l’interior de la llibreria per a una pel·lícula que estava preparant. No està clara la raó per la qual Notting Hill no es va filmar a la llibreria real –hi ha versions contradictòries sobre el tema–, però, finalment, l’interior es va recrear a Pinewood Studios. La façana corresponia a un edifici situat al número 142 de Portobello Road, avui convertit en una botiga de records que manté com a reclam el rètol de la llibreria de ficció.

L’èxit de la pel·lícula, com ja havia pronosticat Curtis, va canviar la fesomia del barri, i The Travel Bookshop també se’n va beneficiar… temporalment. L’any 2011, la competència d’Amazon va dur Simon Gaul a anunciar a Twitter el tancament de la llibreria, ja que cap dels seus fills volia continuar el negoci. Quan va llegir la piulada, la poetessa Olivia Cole, editora literària de la revista GQ i clienta de The Travel Bookshop, es va mobilitzar. Se sentia en deute amb la llibreria perquè anys enrere li havia recomanat un llibre que li havia servit de gran ajuda per a un poema que estava escrivint. Es va oferir a treballar-hi un dia a la setmana, i la iniciativa va ser secundada per altres celebrities, com el guionista Richard Curtis o l’actor Alec Baldwin, que té un petit paper a la pel·lícula. La campanya va tenir un ressò notable, però no va poder evitar el tancament de la botiga.

Afortunadament, al cap de poques setmanes va arribar una nova oportunitat per a la llibreria de la mà de The Book Warehouse. Aquesta cadena llibretera era propietat dels germans James i Howard Malin, veïns del barri, on ja disposaven d’una llibreria al número 72 del carrer Notting Hill. Els Malin van comprar l’arrendament de la meitat de l’edifici, van canviar el nom de l’establiment (ara es diu The Notting Hill Bookshop) i el van convertir en una llibreria generalista, que manté, això sí, una important secció de llibres de viatges.

Ah!, l’any 2016, Sarah Anderson va posar a la venda el pis que tenia sobre The Travel Bookshop per 1.600.000 lliures. Probablement ja no en sigui la propietària. A la pàgina web de l’agència Marsh and Parsons, que gestionava l’operació, no figura entre els immobles que es venen al barri de Notting Hill.