La Llibreria Isop acull des de l’octubre del 2023 la iniciativa ‘La tria de…’ en què s’exposa a l’aparador una selecció de llibres que han marcat d’alguna manera o altra la persona convidada.

Promoguda per Joan Serra Capallera i Antoni Mayans, ‘La tria de…’ portarà un nou convidat mensualment als aparadors de la Isop, al centre d’Olot.

El mes de març podeu trobar als nostres aparadors la tria de l’Èlia Curós, Estudiant de Filologia Catalana:

Un dia qualsevol et despertes i t’adones que ja no ets una criatura. I no et passa el dia que fas divuit anys, ni el dia que entres a la universitat, ni el dia que comences a treballar, ni el dia que et diuen “senyora”. És un dia a l’atzar que, pel motiu que sigui, t’adones que ja no ets un nen. Ja ets una persona independent, madurada, amb els propis objectius marcats per un criteri. I jo no podria haver desenvolupat aquest criteri sense cap d’aquests llibres. Són llibres que m’han acompanyat, que m’han ensenyat a veure el món d’una manera diferent, llibres amb els quals he connectat i que m’han fet créixer. Aquests són els llibres que més m’han nodrit com a persona, els que més m’han guarit, els que més m’han fet viure.

1. El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare. La celebració del casament entre el duc d’Atenes i la reina de les Amazones és imminent. Tota la ciutat està de festa, excepte Hèrmia i Lisandre, dos enamorats que semblen condemnats a separar-se perquè el pare de la noia vol casar la seva filla amb un altre jove. William Shakespeare. Fill d’un guanter i comerciant de pell, fusta i llana, és molt probable que estudiés a la Grammar School de Stratford, i posteriorment es fes actor per esdevenir després dramaturg. Després d’actuar durant tres anys en la companyia «del Camarlenc» a The Theatre, va començar a escriure les seves grans obres teatrals. Amb la mort de la reina Elisabet l’any 1603, la companyia «del Camarlenc» va passar a tenir el rei James I com a patró, esdevenint així «Els homes del rei».

2. La vida es sueño, de Calderón de la Barca. Si Calderón és l’autor teatral barroc per excel·lència, cal dir també que La vida es sueño és una obra que substancia els grans temes d’aquest moviment. La història del príncep Segismundo, que surt de la cova en la qual havia estat tancat pel seu pare per a convertir-se en rei per breu temps -un temps que va ser un somni- abans de ser retornat de nou a ella, dona peu a un complex drama sobre el lliure albir, la fugacitat de la vida i la falsedat de les aparences.

3. Sentit i sensibilitat, de Jane Austen. Arran de la mort sobtada del pare de família, les germanes Dashwood veuen profundament alterada la seva vida, fins aleshores alegre i despreocupada. Tot d’una queden totalment desemparades i han de marxar de la casa familiar, que ha passat per herència al seu germanastre. Les dues germanes grans –Elinor, tranquil·la i prudent, i Marianne, impulsiva i romàntica—s’enamoraran i experimentaran doloroses decepcions, però el seu patiment les ajudarà a comprendre’s millor, i a descobrir que, per ser realment felices, el seny ha de deixar pas al sentiment i el sentiment ha de cedir davant el seny.

4. Cims borrascosos, d’Emily Brontë. Quan el senyor Loockwod arriba a Cims borrascosos per parlar amb el propietari d’aquesta finca, el senyor Heatcliff, el qual li ha llogat durant una temporada una altra propietat seva, la majordoma li explica la història d’aquestes cases i de les famílies que hi vivien. A la mansió de Cims borrascosos, hi vivia abans el senyor Earnshaw amb dos fills: en Hindley i la Catherine. Després d’un viatge, el pare va tornar a la finca amb un nen orfe que havia trobat pels carrers de Liverpool, que van anomenar Heathcliff i que, d’aleshores endavant, havia de ser tractat com un membre més de la família. La Catherine i en Heathcliff, salvatges i feréstecs, van esdevenir inseparables, i es passaven els dies corrent pels erms amb el vent a la cara. En morir el pare, en Hindley va heretar la mansió i va relegar en Heatcliff a la posició de servent, per la qual cosa, a banda de les humiliacions constants rebudes per part d’en Hindley, en Heathcliff es va anar convertint en un jove cada vegada més violent i tràgic. Amb la intenció que la seva germana faci un bon matrimoni, en Hindley encoratja la Catherine a relacionar-se amb els seus elegants veïns, l’Edgar i la Isabella Linton, però ella no pot evitar sentir-se íntimament lligada a en Heatchliff, per bé que també se sent afalagada per les atencions del distingit Linton, un jove amable i bonhomiós.

5. Solitud, de Víctor Català. Considerada una de les obres mestres de la literatura catalana de tots els temps, Solitud narra el trajecte vital i espiritual de la Mila, una dona insatisfeta amb el seu matrimoni, que ha de seguir el marit per fer-se càrrec d’una ermita en una muntanya solitària i abrupta. Amb una llengua viva, rica i expressiva, i contraposant la realitat de les valls amb l’idealisme de la muntanya, la protagonista inicia un procés d’autoconeixement que la durà a descobrir-se a ella mateixa i a trobar en la solitud la força per trencar amb el seu món quotidià i canviar de vida.

6. Demian, de Herman Hesse. Demian, escrita l’any 1919 després duna forta crisi de l’autor, aborda l’estreta relació d’amistat de dos adolescents en el seu camí cap al món adult. Els seus protagonistes, Emil Sinclair i Max Demian, es proposen de viure per sobre de la mediocritat que els envolta i assagen la realització personal a través de la intel.ligència. Les discussions religioses, els debats sobre el Bé i el Mal, l’exploració de l’inconscient i l’experiència de la guerra porten els dos joves pel camí de la descoberta interior i la individualitat creativa. La novel.la presenta l’opció vitalista, sovint irracional, com l’única possible en un món en crisi.

7. La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca. Després de la mort del seu segon marit, Bernarda Alba imposa un dol rigorós a les seves cinc filles, que en la seva vida quasi no han mantingut cap contacte amb el sexe oposat, sinó només amb el mateix sexe. Si bé és un costum real, Lorca ho retrata insinuant que a més de ser un drama de les dones dels pobles d’Espanya, també té la intenció de documental fotogràfic. L’obra comença amb l’entrada de les serventes parlant de com de dèspota és Bernarda i amb l’arribada immediata d’aquesta, confirmant el seu rigorós tracte envers elles i les seves filles, i imposant silenci. Quan la filla gran hereta una gran fortuna i atreu un pretendent (Pepe el Romano), gelosia i passions es desencadenen a la casa desembocant en un final tràgic amb la mort de la més jove, qui no vol sotmetre’s a la voluntat de la seva mare. Bernarda finalitza l’obra dient a les seves filles que la seva filla ha mort verge, i ordenant silenci, com en la seva entrada al principi.

8. Aloma, de Mercè Rodoreda. Aloma, editada inicialment el 1938, és la novel·la que enllaça les produccions de preguerra i de postguerra de Mercè Rodoreda, és l’únic títol de la seva primera etapa que l’escriptora va reconèixer. Aloma narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel·la i Robert, el parent polític ja madur vingut d’Amèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris d’Aloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la noia a una realitat molt diferent de qualsevol ideal adolescent.

9. El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda. Rodoreda té cinquanta-vuit anys quan publica ‘El carrer de les Camélies’. La Colometa ja encarna Catalunya als ulls de molts, ella s’está convertint en llegenda: és el moment que tria per entrar en la pell d’una nova heroïna. Mentre l’autora, entrevistada, confessa haver salvat la vida cosint, el seu personatge abandona l’agulla per fer senyors. La prostitució és el seu estat, elegit als vint anys i mai abandonat. És un viatge que fa Rodoreda de la má de la seva Cecília. Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempérie. Un viatge per Barcelona, amb unes cames que pertorben els homes i projecten fantasies sexuals allá on passen per la Rambla on tot comença, per l’Eixample on és engabiada en un pis, per les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda… La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s’atura ni perd la serenitat. S’aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha aprés a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d’aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa

10. El perfum, de Patrick Süskind. L’olfacte és l’únic dels cinc sentits que mai no descansa. En els suburbis miserables del París del segle xviii neix Jean-Baptiste Grenouille, un infant sense olor però amb un do innat: un olfacte prodigiós. Orfe i abandonat de mà en mà com una càrrega, creix embadalit amb les aromes i les fetors de la capital francesa i treballa d’aprenent d’un cèlebre perfumista que li ensenya el noble art de mesclar olis i herbes exquisides. Però el geni de Grenouille aviat esdevé insaciable i el converteix en un jove fosc i sinistre que persegueix la fórmula més poderosa que mai ha existit: el perfum capaç de provocar el desig de qualsevol persona. El perfum, una de les novel·les europees més importants del nostre temps, és la història d’un assassí. Però és molt més que això. La ploma exquisida i inquietant de Patrick Süskind excava en l’eterna necessitat de ser estimat i ens proposa, en aquest fenomen internacional carregat de sensualitat, un descens als abismes més trbadors de l’esperit humà. Un thriller obscur. Una narració inoblidable.