La Llibreria Isop acull des de l’octubre del 2023 la iniciativa ‘La tria de…’ en què s’exposa a l’aparador una selecció de llibres que han marcat d’alguna manera o altra la persona convidada.

Promoguda per Joan Serra Capallera i Antoni Mayans, ‘La tria de…’ portarà un nou convidat mensualment als aparadors de la Isop, al centre d’Olot.

Aquest mes de novembre podreu veure la tria de Sigrid Werning al nostre aparador:

Fa cosa de vint anys El Cartipàs del Plafó em va demanar una selecció dels meus deu llibres preferits per a la secció “El decànon”, que publicava aquest butlletí de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Conservo la llista gairebé igual, perquè són part de la meva vida. Només he substituït algun autor i, dels que mantinc, n’he canviat algun títol perquè han variat les meves preferències i els tinc més presents.

1. La Bíblia, traduïda per Martí Luter.

2. Sämtliche Werke [Obres completes], de George Büchner. L’obra completa de Büchner hi cap en un petit volum i, no obstant això, figura entre les obres més destacades i originals de la literatura universal. Evidència una maduresa intel·lectual fora del comú: l’obra de Büchner és l’obra genial de qui ha intuït i ha captat intel·lectualment l’essència del seu temps i l’ha elaborat literàriament d’una forma que conserva plena vigència. Les circumstàncies van ser inicialment desfavorables per a una difusió adequada de l’obra, però des del seu descobriment ha produït un efecte profund i durador. Kafka el va freqüentar amb intimitat i plaer; un dels pocs autors admirats per l’autor de La metamorfosi. Influeix sobre Wedekind, l’Expressionisme -que el va considerar com al seu precursor programàtic- i Brecht. La riquesa de matisos subjacents és el que confereix a l’obra de Büchner el seu alt valor literari. La seva acerada crítica social i el seu militant humanisme la fan, a més, imperible.

3. Der Zauberberg [La muntanya màgica], de Thomas Mann. El jove enginyer Hans Castorp fa una visita de tres setmanes a un cosí que és en un sanatori alpí per a tuberculosos, però l’estada s’allargarà d’una manera imprevisible. En l’ambient decadent del sanatori, que Mann descriu amb una delectança gairebé morbosa, Castorp viu un procés de formació i transformació sentimental i intel·lectual que dóna lloc a una impressionant summa del saber modern, una mena de novel·la d’aventures ideològiques.

4. Die Fahrt zum Leuchtturm [Al far], de Virginia Woolf. Una tarda de setembre, la família Ramsay, que estiueja amb alguns hostes, fa plans per passejar l’endemà fins al far, fita de misteriós significat. L’excursió, per culpa del temps, no es podrà realitzar fins passats deu anys amb el retrobament d’alguns dels mateixos protagonistes. Dividida en tres arcs temporals lligats pel fil simbòlic de la passejada i d’un quadre inacabat, ens presenta la figura de la bella senyora Ramsay i la seva conciència, atrapada dins la xarxa d’una prosaica vida diària, i que també és observada pels diferents personatges que l’envolten. Considerada una de les obres cabdals de la literatura. El vol de la memòria, els fragments de l’existència, el temps interior, el present i el passat. Tot plegat, dins un cercle poètic destinat irremissiblement a fer-se miques.

5. Berliner Kindheit um neunzehnhundert [Infància a Berlín cap al 1900], de Walter Benjamin. Infància a Berlín cap al 1900 recull una sèrie de textos que Walter Benjamin va publicar en diversos diaris i revistes entre els anys 1932 i 1938 i que el filòsof Theodor Adorno va editar per primer cop en forma de llibre el 1950. El mosaic d’escrits que integren aquest volum retraten la infància de Benjamin en el si d’una família acomodada del Berlín Oest al tombant dels segles xix i xx. Anticipant-se a la imminència de l’exili i al comiat forçós a la seva ciutat natal, l’escriptor s’endinsa amb cada relat a les profunditats de la memòria i deixa constància d’un món que està a punt de desaparèixer, alhora que representa poèticament la seva particular concepció de la història. Considerada una de les creacions més personals i líriques de Benjamin, Infància a Berlín cap al 1900 és una obra mestra de la prosa del segle xx.

6. Caro Michele [Estimat Michele], de Natalia Ginzburg. Estimat Michele (1976) ens submergeix en les esquerdes d’una família marcada per l’absència, el silenci i la distància. Aquesta novel·la epistolar retrata la relació difícil i dolorosa entre una mare, Adriana, i el seu fill Michele, que ha fugit a l’estranger perseguit per motius polítics. A través d’un mosaic de cartes i fragments narratius, Ginzburg dibuixa un grup de personatges que, malgrat la fredor aparent, bateguen d’enyor i desig de comprensió. Ambientada en la Roma dels anys setanta, explora la soledat, la incomunicació i la frustració dels vincles familiars: Michele es manté lluny i en silenci, mentre els altres —la mare, els amics, els germans— escriuen per omplir el buit, per mirar d’estimar-lo, per fer-li arribar una mica de llum. Ginzburg converteix aquest gest íntim en un retrat colpidor d’allò que és profundament humà: la dificultat de dir-se les coses.

7. Poesia completa, de Joan Salvat-Papasseit. Joan Salvat-Papasseit és un dels poetes essencials de la nostra tradició moderna. Ara que es compleixen els cent anys de la seva mort, és oportú de recuperar, aplegats en un sol volum, els sis llibres de poemes que van sortir entre 1919 i 1925, afegint-hi els poemes esparsos i algunes proses relacionades amb el fet poètic.

8. Sämtliche Werke [Obres completes], de Gottfried Benn. Poeta i assagista alemany nascut a Mansfeld en 1886. Va fer cursos de filosofia, poesia i metodologia literària, i finalment va acabar medicina a l’Universitat de Marburg allistant-se com a metge militar en la I Guerra Mundial. Les seves publicacions de llavors van representar fidelment l’expressionisme alemany, amb obres com “Fills” el 1913 i “Carn” el 1917. En la dècada dels anys quaranta, desil·lusionat amb el règim nazi i marginat pel cercle literari del seu país, es va refugiar en els seus escrits produint calladament una part molt important de la seva obra. El 1946 va publicar “Poemes estàtics”, sent reconegut llavors com el més important poeta viu d’Alemanya. Amb la publicació de les seves últimes obres, “Destillationen” el 1951, “Fragmenti” el 1953 i “Aprèslude” el 1955, va culminar la seva brillant trajectòria com a poeta. Va morir a Berlín al juliol del 1956.

9. Die Ausgewanderten [Els emigrats], de W.G. Sebald. Les narracions que componen Els emigrats descriuen la trajectòria de quatre personatges anònims -jueus d”origen alemany o lituà-, que, forçats per les circumstàncies a deixar els seus països, van a raure a França, Anglaterra, Nova York o Jerusalem. Aplegant diversos testimonis i documents (fotografies, retalls de diari), el narrador segueix el rastre de Henry Selwyn, Paul Bereyter, Ambros Adelwarth i Max Aurach i evoca l”exili i el sentiment de pèrdua

10. Els desposseïts, d’Szilárd Borbély. Als afores d’un poble fronterer d’Hongria un nen d’onze anys tremola de fred. I de gana. La seva família està estigmatitzada i marginada per culpa d’un passat del qual no es pot parlar. Ell s’evadeix de l’ambient opressiu que l’envolta gràcies al seu interès pels nombres primers. La mirada transparent de l’infant reconstrueix la història d’aquesta família i la de l’Hongria de mitjan segle XX, sacsejada pels traumes de la Segona Guerra Mundial, la fam, les col·lectivitzacions de terres i el retorn dels supervivents dels gulags. Narrada amb cruesa, la novel·la ens confronta amb el patiment dels que viuen exclosos de la societat, atrapats en una situació desesperada. Els desposseïts són aquells que no tenen res, a qui se’ls nega fins i tot la dignitat.