La Llibreria Isop acull des de l’octubre del 2023 la iniciativa ‘La tria de…’ en què s’exposa a l’aparador una selecció de llibres que han marcat d’alguna manera o altra la persona convidada.

Promoguda per Joan Serra Capallera i Antoni Mayans, ‘La tria de…’ portarà un nou convidat mensualment als aparadors de la Isop, al centre d’Olot.

La mestra de primària Carmina Álvarez és la sisena convidada als nostres aparadors i aquest ha estat el seu criteri de selecció:

Quan estudiava a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu de Barcelona, vaig haver d’escollir entre novel·la o conte i em vaig decantar per aquest últim. Tenia al cap moltes històries que volia explicar. I la meva sorpresa va ser descobrir que feia molt de temps que llegia llibres de relats. M’agraden perquè amb poques paraules entres en històries molt intenses. Com diu Cortázar, “el cuento ha de ganar por knock-out. En los cuentos de Mansfield o Chéjov, algo estalla en ellos mientras los leemos…”. Els que aquí presento són una petita representació dels que m’han ajudat a créixer en aquest món de la literatura.

1. Cuentos, d’Anton Txékhov. Cap escriptor ha creat fins ara un retrat de Rússia semblant al de Txékhov. Podem veure la seva obra com una immensa i variada galeria de retrats russos, com un museu imaginari format per un miler de contes, diverses desenes de relats i una dotzena d’obres teatrals. A Txékhov li interessa representar vides concretes i anònimes de la Rússia del seu temps. És un escriptor realista, no inventa, no imagina, no crea a partir del no-res, sinó que descriu el que veu, el que escolta i el que sent.
2. El Aleph, de Jorge Luis Borges. Divuit relats filosòfics i sobrenaturals entre els quals es troba un dels relats més admirats en el camp de la literatura: El Aleph. La majoria dels contes reunits en aquest llibre pertanyen al gènere fantàstic. Alguns van sorgir a partir de cròniques policials, de pintures. D’altres exploren l’efecte que la immortalitat causaria en els homes; hi ha una glossa al Martín Fierro, somnis sobre la identitat personal i fantasies del temps. El conte El Aleph, publicat per primera vegada en 1945, aborda un dels temes recurrents en la literatura de Borges: l’infinit. Perquè en aquesta esfera resplendent conflueixen d’un mode sorprenent tots els temps i tots els espais.
3. Nueve cuentos, de J.D. Salinger. En aquests nou contes s’observa clarament el caràcter unitari del món creat per Salinger. El fet que el primer dels contes, “Un Dia Perfecte per al Peix Plàtan”, sigui el tràgic desenllaç de Seymour dona ja la mesura del mode d’operar de Salinger amb les seves històries, que sovint tenen un gran component autobiogràfic.
4. Restes de carnaval, de Clarice Lispector.  Clarice Lispector és un nom rotund, segurament el més rotund de la literatura brasilera, i ineludible en qualsevol recorregut per la literatura universal. Una de les mirades més particulars i magnètiques que podem trobar, amb una autèntica legió de lectors al darrere, que dona el millor de si mateixa en les distàncies curtes. Enigmàtica, que no hermètica. Addictiva, si no vas amb compte.
5. Catedral, de Raymond Carver. En cada relat de Catedral es revela la presència latent o la intrusió de “terrors extraordinaris en una existència ordinària» (Cathleen Medwick). El propi Carver ha escrit: «Penso que és bo que en un relat hi hagi un lleu aire d’amenaça… Ha d’haver-hi tensió, una sensació que alguna cosa és imminent». Els seus personatges són gent d’allò més comuna: treballadors manuals, treballadors de pa sucat amb oli, aturats, parelles a la deriva… desemparats, colpejats per la vida, molts d’ells bevedors, accedeixen, a pesar seu, a una mena de dimensió heroica, tossuts testimoniatges d’una realitat implacable. El seu estil és sobri, lacònic, opera per sostracció; s’ha dit que Carver inaugura una nova visió, un nou mètode, una nova tonalitat.
6. Desastres íntimos, de Cristina Peri Rossi. Aquest llibre treu el cap al fascinant món interior d’uns personatges atrapats en els seus particulars deliris: un Club de Fetitxistes que intercanvien les seves manies sexuals, un home enamorat d’una dona-balena, un marit a qui la seva dona ha abandonat per una altra, o una bella i eficient secretària-model-mare asfixiada per la família nuclear. Com nens bojos tancats en un gabinet ple de figures, que són símbols, que són pulsions.
7. Demasiada felicidad, d’Alice Munro. Una jove mare rep consol inesperat per la mort dels seus tres fills, una altra dona reacciona de manera insòlita davant la humiliació a la qual la sotmet un home; altres contes descriuen la crueltat dels nens i els buits de solitud que es creen en el dia a dia de la vida de parella. Com a tancament, en l’últim conte acompanyem a Sofi a Kovalevski, una matemàtica russa que realment va viure a mitjans del segle XIX, en el seu llarg pelegrinatge a través d’Europa a la recerca d’una universitat que admetés a dones com a professores, i viurem amb ella la seva història d’amor amb un home que va fer el que va saber per decebre-la. Anècdotes en aparença banals es transformen a les mans de Munro en pura emoció, i el seu estil mostra aquestes emocions sense dificultat, gràcies a un talent excepcional que arrossega al lector dins de les històries gairebé sense preàmbuls.
8. Los peligros de fumar en la cama, de Mariana Enríquez. En els dotze superbs contes d’aquest volum Mariana Enriquez desplega tot un repertori de recursos del relat clàssic de terror: aparicions espectrals, bruixes, sessions d’espiritisme, grutes, visions, morts que tornen a la vida… Però, lluny de proposar una mera revisitació arqueològica del gènere, reelabora aquest material amb una veu pròpia i radicalment moderna.
9. La sabiduría de quebrar huesos, de Pablo Matilla. Aquest és un llibre sobre la por. Por d’haver malgastat la vida. A la mort. Als altres. Al futur. A les aranyes. Al passat. Al present. A un mateix. A l’altre. A l’amor. A la imaginació. A saber. Als pares. Als fills. Al poder. Quinze històries sobre com la por va trencant-nos els ossos. aquesta forma, a vegades tan cruel, que té la vida de fer-nos més savis.
10. Un corazón demasiado grande, d’Eider Rodríguez. Queixals trencats a destemps, un exmarit a qui cal cuidar, uns veïns ressorgits de les flames, l’extirpació d’un mioma, l’espera del retorn d’un desaparegut. Els personatges d’aquests relats es troben en aquell moment d’inflexió on sembla que tot està a punt d’esmicolar-se, quan la rutina s’ensorra i s’intensifica el diàleg entre l’emoció i la raó. Sense concessions ni filtres, l’autora observa la línia que separa l’amor del dolor, una frontera gairebé imperceptible que determina les accions dels que decideixen ser fidels a ells mateixos encara que sigui contra la moral establerta. Aquest volum mostra l’obra d’una autora descarnada que treballa amb la matèria del que ens fa humans i d’allò que ens allunya de ser-ho. Incisiva, elegant i original, aconsegueix sorprendre’ns a cada pàgina.