LA PETJA OLOTINA DE QUIM ESPAÑOL

El proper dissabte 18 de febrer, Joaquim Español presenta a la llibreria Isop la seva última novel·la, Un lloc en el temps, una indagació personal de la infància de l’autor escrita amb una prosa elegant i deliciosa. Un llibre magnífic que recomano vivament.

Vinculat a Olot per raons familiars, no és la primera vegada que Joaquim Español ve a la ciutat amb un pretext literari. Hi ha presentat alguns dels seus poemaris i novel·les, hi ha pronunciat més d’una conferència i hi ha acompanyat col·legues gironins en el bateig del seus llibres. Darrerament hem tingut ocasió d’escoltar-lo amb Miquel Berga (Un aire anglès) al Casino o amb Rafel Nadal a la Biblioteca (Quan s’esborren les paraules).

 

Cafè Novedades ACGAX
Vista general del Cafè Novedades, als baixos de la casa Gaietà Vila, a Olot, ca. 1912 (Fotografia Gotarde, ACGAX)

 

Però hi ha una faceta de la relació de Quim Espanyol amb Olot que potser no és tan coneguda, perquè és més remota, i que té a veure amb la seva condició d’arquitecte. L’any 1973, amb el seu company de despatx professional Francesc Hereu, Quim Español va ser l’artífex de la remodelació del cafè Novedades, al capdavall del Firal. L’històric establiment –havia estat fundat pel mataroní Gaietà Vila l’any 1907 i va ser el primer cafè olotí amb terrace, seguint la moda europea– es va convertir en la llibreria Drac, un nom que Español va suggerir en al·lusió a la figura situada al balcó lateral del primer pis de l’edifici modernista d’Alfred Paluzie.

 

Guia d'arquitectura d'Olot (1978)

 

Cinc anys després, el 1978, Joaquim Español, com a director de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Girona, va ser el comissari de l’exposició “Olot, l’arquitectura i la seva història”, que es va poder veure al local del Centre Excursionista amb una molt bona acollida de públic. Aquesta exposició va ser la base de l’edició, l’any següent, de la Guia d’arquitectura d’Olot, redactada per un equip encapçalat per Español. L’obra –amb aquella inconfusible coberta negra de l’artista Vicente Huedo–, avui exhaurida i difícil de trobar, és un dels clàssics indiscutibles de la bibliografia olotina. Malgrat el pas del temps (algú s’anima a posar-la a dia?), la guia continua essent una eina indispensable per conèixer l’evolució de l’arquitectura de la ciutat i els seus edificis més notables.

Joaquim Español és un escriptor excel·lent. Però, en l’any del cinquantenari de l’obertura de la Llibreria Drac, és de justícia reivindicar també la seva aportació a l’arquitectura –i a la història de l’arquitectura– olotina.

Isop