Roses a la literatura Catalana

Núria Comesòlibes i Mollfulleda

Núria Comesòlibes i Mollfulleda, pradenca i banyolina alhora, és llicenciada en biologia, especialitat botànica. Ha estat professora de biologia i geologia a diferents instituts de les comarques de la Garrotxa, Pla de l’Estany i Gironès.

Lectora empedreïda, fotògrafa vocacional, apassionada dels viatges i de la natura, de la literatura i de les llengües. Un cop jubilada, assistí a les classes de literatura catalana a la facultat de lletres de la UdG i d’alemany a la mateixa universitat.

LECTORA DE POEMES

Roser Melià Llopis, metgessa, professora, poeta, amiga i companya de feina a l’institut La Garrotxa d’Olot.

Entenent que les persones grans, jubilades incloses, podem contribuir a què l’etnobotànica i la literatura formin part del bagatge cultural dels més joves, aquests darrers tres anys he fet una recerca literària d’escriptors catalans reconeguts del segle XX, i d’alguns d’actuals, i he buscat en els seus llibres i publicacions aquells poemes o paràgrafs on s’esmenten les roses.

No podem oblidar que som un país de roses i llibres i que tenim unes roses precioses en els nostres horts i jardins. I no cal dir que les roses han estat elogiades per poetes al llarg dels segles i escriptors de totes les edats n’han descrit els seus colors, formes i perfums.

Ara bé, la recerca literària no ha sigut l’única part d’aquest projecte. Amb una càmera Canon 6D Mark II i dos objectius macros, he fet més d’un centenar de fotos de roses de tots els colors i mides, de les més exuberants a les més humils gavarreres, tant en jardins públics com privats, horts i balcons de Catalunya. Alguns dels indrets són: el Pla de L’Estany, el Gironès, la Garrotxa, el Lluçanès, Osona, el Bages, el Berguedà, l’Alt i Baix Empordà i el Rosselló. La forma i els colors de les flors no s’han alterat ni manipulat digitalment. Amb fred, glaçades, pluja, vent o al captard, amb la càmera únicament, sense ajuda de focus, flaixos o d’un trípode, vaig intentar captar l’essència de la rosa que tenia davant meu.

Un cop enllestit el buidatge dels textos narratius i poètics que esmentaven les roses, he triat per a cadascun d’ells la rosa que s’hi adeia més, ja fos pel color, la forma o la turgència/pansiment o per totes les característiques conjuntes. No sé fins a quin punt he aconseguit copsar la rosa que imaginava l’escriptor o poeta en el moment que va escriure el text.

Quan vaig comentar a la Núria Vila i al Lluís Vila, de l’editorial Cal Siller de Prats de Lluçanès, la possibilitat de fer un llibre de roses i narrativa, de seguida van veure amb bons ulls la meva proposta. I aquí el teniu. Segur que hi trobareu a faltar escriptors i poetes i, ben probablement, un bon fotògraf n’hauria tret fotos magnífiques, però deixeu-me dir que em sento satisfeta de  les hores esmerçades i del resultat final.