La Llibreria Isop acull des de l’octubre del 2023 la iniciativa ‘La tria de…’ en què s’exposa a l’aparador una selecció de llibres que han marcat d’alguna manera o altra la persona convidada.

Promoguda per Joan Serra Capallera i Antoni Mayans, ‘La tria de…’ portarà un nou convidat mensualment als aparadors de la Isop, al centre d’Olot.

Arribem al mes de novembre i als nostres aparadors hi podeu veure la tria d’Alba Azaola, il·lustradora:

M’he deixat portar per la vida d’un costat a l’altre, i he tingut canvis de llar tan dispars que no ha estat pràctic acumular gaires objectes, encara que adori, necessiti, el llibre com a objecte. I avui, que reviso la meva biblioteca per fer-ne una selecció, observo quins són els llibres que no em fallen encara que m’acabi d’instal·lar i només tingui una tauleta de nit. Probablement aquells que seran els primers a colonitzar una prestatgeria acabada de muntar. També puc trobar els que recupero de caixes i magatzems quan tinc l’oportunitat de moblar amb més prestatgeries, perquè intueixo que aquesta llar anirà per llarg. Ja acumulant pols, puc veure clarament com aquests llibres m’expliquen les etapes i l’evolució de la meva vida errant, com parlen sobre el meu moment actual. I em pregunto quins i com són els que arribaran per seguir-me allà on vagi.

1. Cuentos completos, de Beatrix Potter. Aquest volum reuneix els vint-i-tres contes i poesies de Beatrix Potter. Els textos estan complets i sense abreujar, i s’inclouen totes les il·lustracions originals, tant les de color com les de blanc i negre. Els contes estan col·locats en l’ordre en què es van publicar per primera vegada, perquè puguin ser llegits en la seqüència adequada, doncs, encara que cada història és independent de les altres, vàries estan interconnectades pels fets i tornen a aparèixer personatges familiars segons van avançant els contes.

2. Romancero gitano, de Federico García Lorca. Obra poètica de Federico Garcia Lorca, que va ser publicada el 1928. Els temes principals en són: la nit, la mort, l’amor, el cel i la lluna i, com diu el seu nom, la vida i els valors del poble gitano com a metàfora de llibertat que viu al marge de la societat i és perseguit per l’autoritat. Demostra una voluntat d’enaltir la poesia popular allunyant-se del costumisme i folklore. És una obra de gran lirisme que segueix la tradició dels “romances”. Presenta una gran síntesi entre la poesia popular i la culta, i transcorre entre dos motius centrals, Andalusia i els gitanos, tractats de manera metafòrica i mítica. L’obra reflecteix les penes d’un poble perseguit que viu al marge de la societat i que es veu maltractat pels representants de l’autoritat, i per la seva lluita contra aquesta autoritat repressiva. El llibre té molta sensualitat i moltes metàfores que marquen la història.

3. Paraísos oceánicos, d’Aurora Bertrana. Aurora Bertrana, amb les seves paraules, va fer el món més petit. La Polinèsia era un indret remot, perdut, inimaginable, fins que ella hi va estar. Fins que aquesta periodista va salpar a Papeete i va començar a enviar les seves cròniques d’Oceania cap a Espanya. Va ser a finals de la dècada de 1920. Bertrana, de trenta-quatre anys, va arribar a aquell indret exòtic, absolutament desconegut i, durant tres anys, es va dedicar a descriure la seva naturalesa i a escriure sobre la seva gent. Parlava sobretot de les dones, dels matrimonis forçosos, de la maternitat sense contractes, de la sexualitat alliberada. Viatjava perquè buscava i perquè fugia alhora. Des que era una nena, llegia d’amagat a la biblioteca del seu avi: amb el poble no en tenia prou. Escapava d’una vida que la seva mare va pensar per a ella quan li ensenyava a cosir, a brodar i a fer puntes per convertir-la en una senyoreta com cal.

4. Memorias de Adriano, de Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià és l’obra que va revolucionar la novel·la històrica: la vida de l’emperador Adrià narrada per ell mateix amb una profunditat de pensament i bellesa poques vegades igualada. Escrita amb forma de cartes que el mateix emperador Adrià, a les acaballes de la seva vida, escriu a qui serà el seu successor Marc Aureli, Marguerite Yourcenar recrea amb profunditat i precisió la vida de l’home més gran del seu segle i un dels darrers esperits lliures de l’edat antiga: triomfs militars i polítics, conspiracions i anhels es barregen amb les reflexions sobre la vida, l’art i l’amor. Polític i humanista, viu cada moment com si fos únic i irrepetible, i alhora previst i lligat al seu destí. Una novel·la excepcional que reuneix profunditat psicològica, recreació històrica i un estil sumptuós i bellíssim.

5. El año del pensamiento mágico, de Joan Didion (il·lustrat per Paula Bonet). Una crònica commovedora sobre la malaltia i la mort a través de l’experiència personal de la periodista i escriptora Joan Didion. El Nadal del 2003, la Joan Didion va haver d’afrontar la sobtada mort del seu marit, el també escriptor John Gregory Dunne, i la llarga malaltia de la seva filla. L’autora va narrar amb una fascinant distància emocional la seva reacció a la tragèdia a L’any del pensament màgic, un llibre breu i intens, d’una honestedat desbordant, que s’ha convertit en un clàssic del dol. Aquesta crònica de supervivència ha captivat milions de lectors a tot el món i va guanyar, l’any 2005, el prestigiós National Book Award.

6. La tortuga gigante de Galápagos, de Rébecca Dautremer. L’àlbum parteix d’un joc literari: un autor mort i desconegut va deixar escrita una obra de teatre que l’autora de l’àlbum (Rébecca Dautremer) ha rescatat i resumit per als lectors contemporanis. El text teatral es reprodueix a continuació, i diu així: Marieta vol disfressar-se per a carnestoltes de «tortuga gegant de Galápagos», però necessita a algú que l’ajudi. Per això pregunta a un mosquit, a un gos, a un bou, a un carner, a un eriçó, a un pardal, a una cabra, a un ànec i a un conill. Per a esbrinar què ocorrerà el gran dia de carnestoltes, quina disfressa portarà i que li passarà llegeix i gaudeix de la història i les subtils il·lustracions de Rébecca Dautremer.

7. Una trenza de hierba sagrada, de Robin Wall Kimmerer. Saviesa indígena, coneixement de la natura i ensenyaments de les plantes. Com a botànica, Robin Wall Kimmerer ha rebut formació per respondre preguntes sobre la natura amb les eines de la ciència. Com a membre de la nació de ciutadans potawatomi, abraça la idea que les plantes i els animals són els nostres mestres de més edat. A Trenes d’herba dolça, Kimmerer uneix aquestes lents del coneixement per demostrar que el despertar d’una consciència ecològica més àmplia exigeix el reconeixement i la celebració de la nostra relació recíproca amb la resta del món viu. Perquè només quan podem sentir les llengües d’altres éssers som capaços de comprendre la generositat de la terra, i aprendre a donar els nostres regals a canvi.

8. La invención de la naturaleza, d’Andrea Wulf. La invenció de la naturalesa revela l’extraordinària vida del visionari naturalista alemany Alexander von Humboldt (1769-1859) i com va crear una nova manera d’entendre la naturalesa. Humboldt va ser un intrèpid explorador i el científic més famós de la seva època. La seva agitada vida va estar repleta d’aventures i descobriments: va escalar els volcans més alts del món, va remar per l’Orinoco i va recórrer una Sibèria infestada d’àntrax. Capaç de percebre la naturalesa com una força global interconnectada, Humboldt va descobrir similituds entre diferents zones climàtiques de tot el món, i va preveure el perill d’un canvi climàtic provocat per l’home. Va convertir l’observació científica en narrativa poètica, i els seus escrits van inspirar no sols a naturalistes i escriptors com Darwin, Wordsworth i Goethe, sinó també a polítics com Jefferson o Simón Bolívar. A més, van ser les idees de Humboldt les que van portar a John Muir a perseverar en les seves teories, i a Thoreau a escriure la seva Walden. Wulf rastreja la influència de Humboldt en les grans ments del seu temps, a les quals va inspirar en àmbits com la revolució, la teoria de l’evolució, l’ecologia, la conservació, l’art i la literatura.

9. El bosque, de Riccardo Bozzi, Violeta Lópiz i Valerio Vidali. El bosc narra la vida de tots nosaltres com un viatge exploratori a través d’un espai de dimensions i possibilitats desconegudes. Des que naixem avancem a les palpentes tant com mirant i sentint. Per això aquest llibre té una textura molt especial, amb relleus i encunyacions que evoquen l’anticipació, el record i, sobretot, l’exploració incessant que suposa qualsevol vida.

10. Ellas ilustran Botánica, coordinat per Toya Legido. Aquest llibre mostra el treball d’il·lustradores científiques botàniques des del segle XVII fins a l’actualitat i posa en valor la implicació d’aquestes dones en la difusió de la biologia a través de les seves obres, realitzades amb diferents tècniques com dibuixos, gravats, fotografies, pintures i llibres. Contingut, història, sociologia, cultura, tècnica i estètica es conjuminen en aquestes pàgines per a difondre la vida i obra de més de trenta autores clàssiques, donant amb això compta i raó de les relacions entre art, ciència i gènere. La selecció que aquí es presenta evidència el compromís d’aquestes dones amb els processos de difusió del coneixement i demostra com en els seus treballs la ciència pot ser art i l’art, ciència.