La tria de Josep Granados Serrat
La Llibreria Isop acull des de l’octubre del 2023 la iniciativa ‘La tria de…’ en què s’exposa a l’aparador una selecció de llibres que han marcat d’alguna manera o altra la persona convidada.
Promoguda per Joan Serra Capallera i Antoni Mayans, ‘La tria de…’ portarà un nou convidat mensualment als aparadors de la Isop, al centre d’Olot.
Després de l’aturada estival, aquest mes d’octubre tenim als nostres aparadors la tria de Josep Granados, professor de secundària:
Els deu títols que he triat comparteixen dues característiques: cadascun d’ells em va causar una molt bona impressió i van merèixer, com a mínim, una relectura. En alguns casos, eren la primera obra que llegia d’aquell autor (Moncada, Irving, Rojals) i em van animar a estirar el fil i a esperar, impacientment i àvida, la publicació de les següents novel·les. Altres títols van suposar la incursió en un gènere nou (Verne, essent encara un nen), o en un univers ja caduc, però també molt atractiu (Martorell). Igualment, n’hi ha tres que representen el meu vessant acadèmic i professional (Homer, Brecht, Solà). Finalment, hi he volgut incloure dues obres mestres que són, alhora, un homenatge a la lectura i a la literatura (Eco i Cabré).
1. Viaje al centro de la tierra, de Julio Verne. El 24 de maig de 1863, un diumenge, el meu oncle, el professor Lidenbrock, va tornar precipitadament a la seva caseta situada al número 19 de la Koenigstrasse, un dels carrers més antics del barri vell d’Hamburg. La descoberta d’uns misteriosos jeroglífics entre les pàgines d’un llibre portarà el professor Otto Lidenbrock i el seu nebot, el jove Axel, a emprendre el viatge més al·lucinant que s’hagi fet mai: endinsar-se en les profunditats de la Terra. Amb l’ajut d’en Hans, un guia hàbil i valent, i arriscant la seva vida a cada pas, descobriran les meravelles que s’amaguen a l’interior del planeta.
2. L’Odissea, d’Homer (traducció poètica de Carles Riba). Relata les aventures de l’heroi grec Odisseu (també anomenat Ulisses) des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa, a Ítaca. En un principi, era un poema oral, després es va fixar per escrit i es va traduir a centenars de llengües. Els seus 24 cants poden agrupar-se en tres parts: El viatge de Telèmac, Les aventures d’Ulisses i La venjança d’Ulisses. Probablement, va ser compost al segle ix ac. És un exemple de literatura d’aventures i de viatges, si bé el marc del Mediterrani aviat esdevé mític, amb llocs imaginaris i intromissions de l’altre món. Els temes són universals: l’amor familiar contra les aventures de la passió, el retorn a la llar, la pugna entre civilització i natura, la gelosia femenina o l’equilibri entre el seny i la rauxa (el cantó apol·lini i dionisíac per als grecs).
3. El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada. El Cafè de la Granota és l’epicentre de les històries i la memòria de Mequinensa. Les va recollint un cronista, i hi desfila el bo i millor del poble: ara un llaüter, ara un minaire, un pagès o un botiguer, tant si l’anècdota va passar en un camp de futbol a la ribera com en un funeral. Sempre amb un polsim de fantasia, i sobretot amb l’humor i la forta ironia que caracteritzen els contes moncadians.
4. El nom de la rosa, d’Umberto Eco. Darrera setmana de novembre del 1327. Una abadia benedictina de la Itàlia septentrional. Fra Guillem de Baskerville i el seu ajudant, Adso de Melk, cronista pòstum dels fets, investiguen tot un seguit de crims enmig d’una singular querella filosòfico-teològica. A partir de les seves indagacions, el lector recorre el laberint en què se succeeixen els assassinats, sortilegis, heretgies, intrigues, amenaces, coneixements secrets… i una biblioteca regida per un monjo cec. Recreació fascinant del convuls món medieval, El nom de la rosa és alhora una aproximació a les obsessions de l’home contemporani.
5. Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba. L’obra més important de l’escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba. És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d’or valencià. El Tirant lo Blanc està constituït per sis nuclis argumentals. El primer correspon al cavaller Guillem de Varoïc; el segon tracta de Tirant a Anglaterra; el tercer, Tirant a Rodes i Sicília; el quart, Tirant a Constantinoble; el quint, Tirant a l’Àfrica, i el sext, el retorn a Constantinoble i el desenllaç.
6. Leben des Galilei, de Bertolt Brecht. Ambientada el 1609, la peça se centra en els darrers anys de vida de l’investigador italià. A casa seva a Florència, que comparteix amb la seva filla Virgínia, té ocasió de transmetre part dels seus coneixements a Andrea, el fill de la seva casolana, la Senyora Sarti. Quan Galileu fa públics els seus descobriments sobre el sistema solar rep la condemna de la jeraraquia eclesiàstica. Ni tan sols l’accés a la cadira de Sant Pere del cultivat Cardenal Barberini no fa disminuir la pressió. Sota pressió de la Inquisició, Galileu renuncia a propagar les seves tesis. En el seu aïllament, rep la visita d’Andrea, convertit ja en estudiant universitari, a qui fa entrega del seu document Dues noves ciències on resumeix els seus descobriments, demanant-li que el difongui més enllà de les fronteres d’Itàlia.
7. Una dona difícil, de John Irving. Una dona difícil és un tríptic sobre la vida de Ruth Cole. La novel·la s’obre l’estiu de 1958, quan la Ruth tan sols té quatre anys i viu a l’ombra de la separació imminent dels seus pares i els fantasmes dels germans morts. La retrobem al cap de trenta anys, convertida en una novel·lista de renom però insatisfeta. El tríptic es tanca el 1995, quan la Ruth, vídua i mare, està a punt d’enamorar-se per primera vegada.
8. Plantem cara. Defensa de la llengua, defensa de la terra, de Joan Solà. Al llarg de més de 25 anys, Joan Solà, catedràtic de Llengua Catalana a la Universitat de Barcelona, un dels lingüistes més respectats del país, ha bolcat la seva passió per la llengua i pel país en prop d’un miler d’articles publicats a la premsa. Peces breus, majoritàriament publicades al diari Avui en una secció anomenada «Parlem-ne», es caracteritzen per l’erudició, la ironia, la rotunditat, la complicitat amb el lector i la facilitat en la transmissió de coneixements. Com veureu en els articles recollits en aquest volum -que ha comptat amb la col·laboració de Neus Nogué i Helena Gonzàlez-, publicats entre 1998 i 2008, Joan Solà ofereix lliçons de gramàtica i reflexiona sobre una etimologia amb la mateixa senzillesa i precisió que opina sobre un aspecte polític o comenta un llibre. De teló de fons, el compromís amb la llengua i amb el país, una mateixa cosa. I la preocupació perquè la degradació de la primera està íntimament lligada amb la del segon, i viceversa. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009.
9. Jo confesso, de Jaume Cabré. Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel·la de novel·les.Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.
10. Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals. Com cada any per Tots Sants, l’Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l’acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d’arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments. Després de l’exili universitari i laboral, l’Èlia s’adona que amb l’edat s’hi sent cada cop més còmoda entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes. Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l’amor, l’amistat, la família, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi a l món.