Nou anys després que Jesse (Ethan Hawke) i Celine (Julie Delpy) coincidissin en un tren i vaguessin un vespre i una nit pels carrers de Viena, Jesse està promocionant el seu llibre basat en aquesta experiència a la llibreria Shakespeare and Company, de París. Celine apareix de sobte entre el públic. Segona part de l’excel·lent trilogia de Richard Linklater composta per Antes del amanecer (1995), Antes del atardecer (2004) i Antes del anochecer (2013).

L’any 1919, Sylvia Beach, una jove nord-americana que feia tres anys que residia a París, va crear la llibreria Shakespeare and Company al carrer Dupuytren d’aquesta ciutat. Dos anys més tard, es va mudar al número 12 del carrer de l’Odéon, a pocs metres (en el mateix carrer) d’on la seva companya sentimental Adrienne Monnier regentava la llibreria La Maison des Amis des Livres.

Molt aviat, Shakespeare and Company es va convertir en un lloc íntim i acollidor, freqüentat pels intel·lectuals anglosaxons establerts a París (Ernest Hemingway, Ezra Pound, Gertrude Stein…), però també per escriptors francesos com Paul Valéry i André Gide. Beach hi va conèixer l’escriptor irlandès James Joyce, amb qui va mantenir una estreta relació professional i personal, complicada i desigual (avui en diríem “tòxica”), que va donar com a resultat un dels moments transcendentals de la història de la literatura contemporània: l’any 1922 Shakespeare and Company publicava la primera edició d’Ulysses.

Els anys trenta van ser complicats per a Shakespeare and Company, perquè molts clients nord-americans van abandonar París, però la llibreria va sobreviure gràcies a la solidaritat d’alguns escriptors francesos encapçalats per André Gide, que va crear una associació d’amics de la llibreria. L’any 1941, en plena ocupació nazi, Beach es va negar a vendre a un oficial alemany l’últim exemplar que li quedava de Finnegans Wake, la darrera novel·la de Joyce. El militar la va amenaçar amb la confiscació dels llibres de l’establiment, i aquella mateixa nit Beach, amb l’ajuda d’uns quants amics, va dipositar l’estoc de llibres al seu pis. La Shakespeare and Company del carrer de l’Odéon ja no tornaria a obrir mai més.

La història de la llibreria es pot resseguir a partir de les memòries de Sylvia Beach, Shakespeare and Company, publicades l’any 1956 (n’hi ha, com a mínim, tres versions en castellà). Però l’obra imprescindible per conèixer la trajectòria i el context de Shakespeare and Company és Sylvia Beach y la generación perdida (1983), de la historiadora estatunidenca Noël Riley Fitch, un d’aquells llibres (en aquest cas, lamentablement exhaurit en la versió espanyola) que et pots sentir orgullós d’haver escrit. Una aproximació més accessible és l’exitosa novel·la de l’escriptora nord-americana Kerri Maher La llibretera de París, publicada l’any 2023, molt ben documentada.

Deu anys després de la desaparició de Shakespeare and Company, el nord-americà George Whitman obria a París la llibreria Le Mistral, al carrer de la Bûcherie, molt a prop de la catedral de Notre Dame. L’any 1964, coincidint amb el cinc-cents aniversari del naixement de William Shakespeare i com a homenatge a Sylvia Beach, a qui admirava (fins al punt que la seva filla, que regenta actualment la llibreria, es diu Sylvia Beach Whitman), George Whitman va rebatejar la llibreria amb el nom de Shakespeare and Company. Whitman va ser un personatge de novel·la, excèntric, estrafolari i aventurer: després de fer el servei militar amb destinacions tan inusuals com Groenlàndia i de fer de rodamon pel continent sud-americà, l’any 1946 va treballar com a voluntari en un camp d’orfes de guerra de París.

Amb el lema “Sigueu hospitalaris amb els estranys, podrien ser àngels disfressats”, la llibreria que va crear, considerada l’últim espetec de la generació beat (Whitman era amic del poeta Lawrence Ferlinghetti, fundador de la mítica llibreria City Lights, a San Francisco), es va convertir en una mena de comuna i un alberg, on podien allotjar-se gratuïtament poetes, viatgers i activistes polítics a canvi de llegir un llibre cada dia, ajudar unes hores en les feines de la llibreria i escriure una pàgina autobiogràfica per a l’arxiu. Es calcula que més de quaranta mil persones han sojornat a la llibreria amb aquestes condicions (entre elles, Ethan Hawke, el protagonista d’Antes del atardecer). L’any 2005, el periodista canadenc Jeremy Mercer va publicar Time Was Soft There, un llibre que relatava la seva experiència com a tumblewed (el nom que reben les persones allotjades a la llibreria), una obra molt entretinguda de la qual hi ha versió en castellà (La librería más famosa del mundo).

Shakespeare and Company ha estat objecte de nombrosos reportatges, articles i documentals. Segurament, el més conegut és Portrait of a Bookstore as an Old Man (2003), disponible a YouTube. L’any 2016, a instàncies de Sylvia Beach Whitman, la propietària des que va morir el seu pare l’any 2011, la llibreria va editar Shakespeare and Company, Paris: A History of the Rag & Bone Shop of the Heart, una monumental obra de gairebé quatre-centes pàgines plena de textos, fotografies i documents que il·lustren la història de l’establiment, a cura de Krista Halverson, directora de l’editorial creada per la llibreria.