L’any 1978, l’escriptora anglesa Penelope Fitzgerald, que aleshores tenia seixanta-un anys, va publicar la seva segona novel·la, La llibreria. L’obra narra la peripècia de Florence Green, una vídua que l’any 1959 s’instal·la en un poblet de la costa de Suffolk, a l’est d’Anglaterra, i decideix obrir-hi una llibreria en una casa abandonada i humida. La resistència de les forces vives de la comunitat s’accentuarà quan posi a la venda una edició de Lolita, de Nabokov.

La llibreria té un component clarament autobiogràfic. L’autora hi rememora l’estada amb tres fills petits, als anys cinquanta, a Southwold, a la costa est d’Anglaterra, mentre el seu marit exercia d’advocat a Londres. En aquest poblet, Fitzgerald va treballar a temps parcial en una llibreria, Sole Bay Books, inaugurada als anys quaranta i clausurada l’any 1990. Però la novel·la també té una influència literària molt evident: Le Curé de Tours, una obra d’Honoré de Balzac publicada l’any 1832 que retrata les misèries humanes de la vida a la província.

El desaparegut escriptor i crític d’art John Berger, molt bon amic d’Isabel Coixet, va recomanar a la cineasta la lectura de la novel·la de Fitzgerald, perquè creia que hi havia elements comuns entre el món de l’escriptora i el de la directora, com eren la malenconia i la tristesa. Coixet es va veure reflectida en el llibre i va voler fer de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la el seu projecte més personal: hi reconeixia l’interès pels llibres –l’any 2004 la directora ja havia adaptat al teatre el llibre d’Helene Hanff 84 Charing Cross Road, del qual es parla en un altre capítol d’aquesta sèrie– i el coratge de la protagonista per fer realitat un somni. Coixet va voler cuidar molt bé tots els detalls de la pel·lícula i va escollir per al paper de la llibretera l’actriu Emily Mortimer, una dona molt familiaritzada amb els llibres, filla del guionista de la sèrie Retorn a Brideshead.

La pel·lícula està dedicada a John Berger, of course.